[Crítica de la voluntat schopenhaueriana]

¿La «voluntat de poder» és una varietat de la «voluntat» o pot identificar-se amb el concepte de «voluntat»? ¿Significa el mateix que «desig», que la necessitat de manar? ¿És la mateixa «voluntat» que Schopenhauer defineix com l'«en si de les coses»?
El meu principi és que la voluntat dels psicòlegs anteriors és una generalització injustificada; que aquesta voluntat no existeix; que en comptes de concebre les expressions diverses d'una voluntat determinada en diverses formes, s'ha esborrat el caràcter de la voluntat amputant-li el seu contingut, la seva direcció. Aquest és eminentment el cas de Schopenhauer; el que ell anomena la «voluntat» no és més que una fórmula buida. Encara menys equival a un «voler-viure», ja que la vida és només un cas particular de la voluntat de poder; dir que tot tendeix a reduir-se a aquesta forma particular de la voluntat de poder és una afirmació arbitrària. [...]
Schopenhauer és un residu (estat anterior a la Revolució): compassió, sensualisme, art, debilitat de la voluntat, catolicisme dels anhels més espirituals: en el fons, és el bon segle XVIII.
És característic l'error fonamental de Schopenhauer respecte a la voluntat (creure que la necessitat, l'instint, l'impuls, són els trets essencials en la voluntat): disminució del valor de la voluntat fins al seu total desconeixement.
De la mateixa manera, odi contra la voluntat; intent de veure en la renúncia a voler, en l'«ésser subjectiu sense fi ni intenció» (en el «subjecte pur i sense voluntat»), un valor superior, el valor superior per excel·lència. Símptoma greu de cansament o debilitat de la voluntat, ja que és ella realment la que mana sobre els desigs i la que els assenyala el camí i els assigna la mesura...

---

La voluntat de poder, llibre II, § 23, i llibre IV, § 43. Traduït de Península, Barcelona 1973, p. 104-105

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
vida, poder, compassió, Voluntat de poder,