connexió a Aruba
[El superhome i l'etern retorn]
La meva nova via cap a l'afirmació.- La filosofia tal com l'he entesa i viscuda fins aquest moment, consisteix en la investigació voluntària dels aspectes de l'existència, fins i tot dels avorrits i menyspreats. Per la llarga experiència que m'ha proporcionat aquest pelegrinatge a través de glaceres i deserts, he après a mirar d'una altra manera tot el que fins ara ha estat considerat la filosofia i se m'ha aclarit la secreta història de la filosofia, la psicologia dels seus més il·lustres representants. «Quanta veritat suporta un esperit, fins a quina veritat s'atreveix?»; aquesta va ser per a mi la pregunta clau per a considerar els valors. L'error és una covardia... Tota conquesta del coneixement és conseqüència del valor, de la duresa amb un mateix, de la puresa amb un mateix... Una filosofia experimental tal com jo la visc comença per suprimir, a títol d'experiment, fins i tot la possibilitat mateixa del pessimisme absolut, sense voler dir amb això que s'aturi en una negació, en un no, en una voluntat de negació. Més que això, el que vol és penetrar fins a la banda contrària, fins una afirmació dionisíaca de l'univers tal com és, sense cap possibilitat de sostracció, d'excepció o d'elecció. Ella vol el cicle etern: les mateixes coses, la mateixa lògica o la mateixa il·lògica dels encadenaments. Estat suprem que pugui aconseguir un filòsof: una actitud dionisíaca enfront de l'existència; la meva fórmula per a això és «amor fati».
Això implica que els aspectes fins ara negats de l'existència es conceben no sols com a necessaris, sinó com a desitjables; i desitjables no sols pel que fa als aspectes fins ara afirmats (dels quals són el complement o la condició), sinó per ells mateixos, perquè són els aspectes més poderosos, més fecunds, més veritables de l'existència, aquells en què es manifesta millor la seva voluntat.
Així mateix serà necessari valorar més exactament els aspectes que fins ara han estat els únics afirmats de l'existència; comprendre d'on procedeix aquesta afirmació i que poc convincent és per a una valoració dionisíaca de l'existència. Jo he desenterrat i he comprès la força que pronuncia aquesta afirmació (l'instint dels que sofreixen, d'una banda, i l'instint de ramat, de l'altra, i, en tercer lloc, el prejudici de la majoria contra les excepcions).
Vaig descobrir així fins a quin punt una raça més vigorosa hauria de projectar en un sentit totalment diferent la idea que es fes d'una humanitat superior i magnificada; hauria de concebre uns éssers superiors, més enllà del bé i del mal, més enllà d'aquells valors que no poden dissimular el seu origen, perquè procedeixen de l'esfera del patiment, del ramat i de la vulgaritat. Jo he buscat en la Història els primers gèrmens d'aquesta inversió de l'ideal (les nocions «paganisme», «classicisme», «aristocràcia», les vaig trobar altra vegada i les vaig reconstruir).
(Voluntat de poder, llibre II, Introducció, § 14.)
Voluntat de poder, llibre II, Introducció, § 14. traduït de Península, Barcelona 1973, p. 162-164
Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
més enllà del bé i del mal, força, poder, Estat, veritat, valors, valorar,