connexi� a Aruba

connexi� a Aruba [El nihilisme i l'etern retorn]

No s'abandona una posici� extrema per una posici� moderada sin� per una altra d'igualment extrema per� contr�ria. I aix� �s com la creen�a en l'amoralitat absoluta de la naturalesa, en la seva manca de sentit i de fi, s'apodera de nosaltres com una passi� psicol�gicament necess�ria, quan ja no pot mantenir-se la creen�a en D�u i en un ordre essencialment moral de l'univers. El nihilisme apareix llavors, per� no perqu� la desgana per la vida sigui m�s gran que abans, sin� perqu� ens hem tornat desconfiats cap a tot tipus de �sentit� atribu�t al mal i fins i tot a l'exist�ncia. Una interpretaci� entre altres ha naufragat, per� com que es va creure que era l'�nica interpretaci� possible, sembla que l'exist�ncia ja no tingui sentit, que tot sigui en va.
Queda per demostrar que aquest �tot �s en va� caracteritza el nihilisme actual. La desconfian�a respecte als nostres antics judicis de valor arriba a plantejar aquesta pregunta: �Tots els �valors� no serien mitjans de seducci� destinats a perllongar la com�dia sense arribar mai al desenlla�? Si �s veritat que �tot �s en va�, si no hi ha objectiu ni fi, la duraci� es converteix en el pensament m�s paralitzador, sobretot si hom se sent enganyat i sense la for�a necess�ria per no deixar-se enganyar.
Considerem aquest pensament en la seva forma m�s temible: l'exist�ncia tal com �s, sense sentit ni finalitat, per� inevitablement retornant sobre si, sense desembocar en el no-res: l'Etern Retorn.
Aquesta �s la forma extrema del nihilisme: el No-res (l'�absurd�) etern!
Forma europea del budisme: l'energia del saber i de la for�a obliga a semblant creen�a. �s la m�s cient�fica de totes les hip�tesis possibles. Nosaltres neguem les causes finals; si l'exist�ncia tingu�s un fi, ja l'hauria aconseguit.
Llavors comprenem que s'aspira al contrari del panteisme, perqu� si �tot �s perfecte, div�, etern�, hem de creure igualment en l'�Etern Retorn�. Un problema: �l'abolici� de la moral �s tamb� l'abolici� d'aquesta afirmaci� panteista de tot el que existeix? En el fons, el que s'ha superat �s nom�s el D�u moral. �Tindria sentit imaginar encara un D�u situat �m�s enll� del b� i del mal�? �Seria possible encara un panteisme d'aquest caire? Si suprimim de l'evoluci� la idea d'un fi, �afirmarem tanmateix l'evoluci�? S�, sempre que fos aconseguit un �nic i mateix fi dins d'aquesta evoluci� i en cada un dels seus moments. Spinoza va arribar a formular una afirmaci� d'aquest tipus atribuint a cada moment una necessitat l�gica; i gr�cies al seu incomprensible instint l�gic va poder sortir victori�s d'un m�n constru�t d'aquesta manera.
Per� el seu cas no �s m�s que un cas particular. Si en el fons de tot esdevenir hi hagu�s un car�cter fonamental que es manifest�s per aquest esdevenir, caldria que tot individu, reconeixent en aquest car�cter el tra� fonamental de la seva pr�pia naturalesa, afirm�s triomfalment tots els moments de l'esdevenir universal. Per a aix� n'hi hauria prou que l'individu sent�s en si mateix aquest car�cter com bo, preci�s, agradable.
Per� la moral ha protegit la vida contra la desesperaci�, contra l'enfonsar-se en el no-res entre els homes i els grups brutalitzats i oprimits per altres homes; perqu� el sentiment de la nostra impot�ncia contra els homes i no contra la naturalesa �s el que engendra l'amargor m�s desesperada contra l'exist�ncia. La moral ha considerat els poderosos, els violents, etc., i en general, els �senyors�, com els enemics de l'home com�, dels quals cal protegir-lo, �s a dir, encoratjar-lo i enfortir-lo. Per conseg�ent, la moral ha ensenyat a odiar, a menysprear en el fons de l'�nima el que constitueix el tra� distintiu dels senyors: la seva voluntat de poder. Per negar, destruir i anihilar aquesta moral hauria d'adoptar-se, en comptes de l'instint m�s avorrit, un sentiment i un judici de valor inversos. Si aquell que sofreix, l'oprimit, deix�s de creure que t� el dret de menysprear la voluntat de poder, es precipitaria en una desesperaci� incurable. Es donaria aquest cas si aquest car�cter fos essencial per a la vida, si es comprov�s que fins i tot aquesta voluntat moral de fer el b� no �s m�s que una m�scara de la �voluntat de poder�; que aquest odi i aquest menyspreu mateixos s�n encara voluntat de poder. L'oprimit s'adonaria llavors que est� situat en el mateix nivell que el seu opressor, sense privilegis ni superioritat de cap classe.
Ben al contrari! No hi ha res en la vida que tingui valor excepte el grau de poder, si s'admet que la vida mateixa �s voluntat de poder. La moral ha protegit els desheretats contra el nihilisme, atribuint a tot home un valor infinit, un valor metaf�sic, i integrant-lo en una jerarquia que no coincideix amb la del poder secular; la moral ha ensenyat la resignaci�, la humilitat, etc. Suposant que la creen�a en aquesta moral desaparegu�s, els desheretats, privats de consol, desapareixerien.
Aquesta desaparici� es presenta com una destrucci�, una selecci� instintiva de la for�a destructora. S�mptoma d'aquesta autodestrucci� dels desheretats �s l'autovivisecci�, la intoxicaci�, l'embriaguesa, el romanticisme, i sobretot la necessitat instintiva de realitzar uns actes que susciten contra ells l'odi mortal dels poderosos (com si un mateix se seleccion�s els seus propis botxins), la voluntat de destruir, expressi� d'un instint encara m�s profund que la voluntat de destruir-se: la voluntat del no-res.
El nihilisme �s el s�mptoma que els desheretats han perdut tota possibilitat de consol; que destrueixen perqu� se'ls destrueixi; que, privats de la moral, ja no disposen de cap ra� per a �resignar-se�; que se situen en el pla del principi contrari i volen, tamb� ells, exercir el poder obligant els poderosos a convertir-se en els seus botxins. Tal �s la forma europea del budisme, de la negaci� activa, una vegada l'exist�ncia ha perdut el seu �sentit�.
No �s que la �indig�ncia� hagi augmentat: al contrari! �D�u, moral, resignaci� eren remeis contra un terrible grau de mis�ria: el nihilisme actiu apareix en circumst�ncies relativament molt m�s favorables. El mer fet de sentir que la moral est� superada pressuposa un relatiu nivell cultural, i aquest al seu torn pressuposa un relatiu benestar. Un relatiu cansament intel�lectual, portat pel llarg conflicte de les opinions filos�fiques fins a un escepticisme desesperat respecte a tota filosofia, caracteritza tamb� el nivell de cap manera mediocre d'aquests nihilistes. Pensi's en les circumst�ncies en qu� va apar�ixer Buda. La doctrina de l'Etern Retorn tindria premisses cient�fiques (com les tenia la doctrina de Buda; per exemple, el principi de causalitat, etc.).
Qu� significa avui dia la paraula �desheretat�? Sobretot t� un sentit fisiol�gic, ja no pol�tic. La classe m�s insana de l'home europeu (en tots els estrats) �s el terreny en qu� creix aquest nihilisme; ella concebr� la creen�a en l'Etern Retorn com una maledicci� que quan fereix fa que no pugui retrocedir-se davant de cap acte; aquests no sols voldran extingir-se passivament, sin� extingir volunt�riament tot el que fins aquest punt est� desprove�t de sentit i finalitat; malgrat que es tracti nom�s d'una ranera d'una r�bia cega davant de la idea que tot existeix des de tota l'eternitat, fins i tot aquest moment de nihilisme i d'�nsia de destrucci�. El valor de semblant crisi �s que purifica, que agrupa els elements an�legs i els fa destruir-se entre ells; que assigna tasques comunes als homes de mentalitats m�s oposades; que, fins i tot entre ells, treu a la llum els m�s d�bils, els m�s insegurs, i d�na aix� impuls a una nova jerarquia de les forces, basada en la salut; els senyors reconeguts com a senyors, els esclaus reconeguts com a esclaus. Aix�, per descomptat, fora de tots els ordres socials existents.
Quins es revelaran llavors com els m�s forts? Els m�s moderats, els que no tenen necessitat de creences extremes. Els que no sols accepten sin� que estimen una bona porci� d'atzar, d'absurditat. Els que s�n capa�os de menysprear intensament el valor de l'home sense per aix� veure's disminu�ts o debilitats: els m�s rics en salut, els que estan en condicions de suportar les majors desgr�cies i que, per aix�, ja no temen la desgr�cia; homes segurs del seu poder i que representen amb un orgull conscient el grau de for�a aconseguit per l'home.
Qu� pensaria un home aix� de l'Etern Retorn?

Voluntat de poder, llibre II, Introducci�, � 8. Entorn de la voluntat de poder, tradu�t de Pen�nsula, Barcelona 1973, p. 157-162

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
for�a, vida, poder, Nihilisme, forts, Instint, veritat, Voluntat de poder,