connexió a Aruba
[La guerra és una necessitat per als més alts ideals]
Per a aquests fins, utilitzen la concepció liberal-optimista, avui tan estesa per tot arreu, que té les seves arrels en l'enciclopedisme francès i en la Revolució francesa, és a dir, en una filosofia completament antigermànica, netament llatina, vulgar i desproveïda de tota metafísica. Jo no puc deixar de veure en l'actual moviment dominant de les nacionalitats i en la coetània difusió del sufragi universal, els efectes predominants de la por a la guerra; i en el fons d'aquests moviments, els vertaders escaladors socials, aquests solitaris dels diners, homes internacionals, sense pàtria, que donada la seva natural carència d'instint estatal han après a utilitzar la política com a instrument borsari, i l'Estat i la societat com a aparell d'enriquiment. Contra aquells que així volen convertir la tendència estatal en tendència econòmica, només hi ha un mitjà de defensa: la guerra i cent vegades la guerra. En aquests conflictes es posa de manifest que l'Estat no ha nascut per por a la guerra i com una institució protectora d'interessos individuals egoistes, sinó que inspirat en l'amor a la pàtria i al príncep, constitueix, per la seva natura eminentment ètica, l'aspiració cap als mes alts ideals. Si, per consegüent, assenyalo com a perill característic de la política actual la utilització de la idea revolucionària al servei d'una aristocràcia dels diners egoista i sense sentiment de l'Estat, i l'enorme difusió de l'optimisme liberal igualment com a resultat de la concentració en algunes mans de l'economia moderna, i tots els mals de l'actual estat de coses, juntament amb la necessària decadència de l'art, nascudes d'aquelles arrels o creixent amb elles, hem veig obligat a entonar el corresponent pean [A la Grècia antiga, himne de guerra que entonaven els soldats] en honor de la guerra. El seu arc sibilant ressona terrible, i encara que aparegui com a nit, és, tanmateix, Apol·lo, déu consagrador i purificador de l'Estat. Però primer de tot, com succeeix al principi de la Ilíada, assaja les seves fletxes disparant sobre els ases i els gossos. Després enderroca els homes, i de sobte les fogueres eleven la seva flama al cel repletes de cadàvers. Per consegüent, hem de confessar que la guerra és per a l'Estat una necessitat tan urgent com l'esclavitud per a la societat; i qui podria desconèixer aquesta veritat en indagar la causa de l'incomparable floriment de l'art grec?
L'estat grec, §12
Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
Estat, veritat,