connexió a Aruba
[Imperatius ultamundans]
Deixo de banda alguns escèptics, l'únic tipus respectable en l'història de la filosofia; tots els altres desconeixen les primeres exigències de la probitat intel·lectual. Tots els que fan com les damisel·les, aquests grans xerraires i monstres, consideren ja com a arguments els bells sentiments, els pits alts com un ventador de la divinitat, la convicció com un criteri de veritat. Finalment, Kant va intentar també, amb innocència alemanya, donar aspecte científic a aquesta forma de corrupció, a aquesta falta de consciència intel·lectual, amb el concepte de raó pràctica; va inventar pròpiament una raó feta a propòsit per als casos en què no ens hem de preocupar de la raó; és a dir, quan sentim la veu de la moral, el sublim precepte del tu has de. Si es considera que en gairebé tots els pobles el filòsof és un desenvolupament ulterior del tipus del sacerdot, no ens sorprendrà ja aquesta herència del sacerdot, l'encunyació de moneda per a si mateix. Quan es tenen deures sagrats, per exemple, el de salvar els homes, perfeccionar-los, redimir-los; quan es porta al pit la divinitat; quan s'és intèrpret d'imperatius ultramundans, amb semblant missió s'està fora de totes les valoracions simplement conformes a la raó, s'està ja santificat per semblant missió, s'és ja el tipus d'un ordre superior... Què li importa a un sacerdot la ciència? Està ben per sobre d'ella! I el sacerdot ha dominat fins ara! Ell va fixar les nocions de vertader i de fals!
L'Anticrist. §12
Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
consciència, fals, veritat,