[Els acràtics tenen debilitada la capacitat del judici]

I a més, la possessió del coneixement en un sentit diferent del que acabem de dir és una cosa que trobem en alguns homes. En el fet de tenir coneixement, però no utilitzar-lo, hi veiem una diferència de situació. Es tracta de la possibilitat de tenir coneixement en un sentit i no tenir-lo en un altre, com en el cas d'un home adormit, boig o borratxo. Ara bé, aquesta és precisament la condició dels homes sota la influència de les passions; en les explosions d'ira i els apetits sexuals i altres passions és evident, i arriba a alterar la nostra condició corporal, i en alguns homes fins i tot produeix atacs de bogeria. És clar, doncs, que cal afirmar que els acràtics es troben en una situació similar a la dels homes adormits, bojos o borratxos. El fet que els homes utilitzin el llenguatge que flueix del coneixement no demostra res; fins i tot els homes sota la influència d'aquestes passions emeten demostracions científiques i versos d'Empèdocles, i aquells que tot just acaben d'aprendre una ciència poden unir les frases, però encara no les comprenen; perquè han de interioritzar la ciència, i això vol temps; de manera que hem de suposar que l'ús del llenguatge per part dels homes en un estat acràtic no significa una cosa gaire diferent a les dites dels actors sobre l'escenari.

---

Ètica a Nicòmac, llibre VII, capítol 3, §5

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil: