[Raó contemplativa i raó deliberativa.]

En dividir les virtuts de l'ànima diguérem que n’hi havia d’ètiques i d'intel·lectuals. Ja hem debatut detalladament les virtuts ètiques; respecte de les altres, anem a explicar-les a continuació, començant amb algunes observacions sobre l'ànima.
Hem dit abans que l'ànima consta de dues parts: la que coneix les regles i principis racionals, i la irracional; ara fem una distinció similar dins de la part que capta els principis racionals. I acceptem que hi ha dues subdivisions en aquesta última part, una que ens permet contemplar aquelles coses que tenen els principis tals que no poden ser altrament, i una altra per la qual contemplem les coses contingents i variables; ja que on els objectes difereixen en el genere, la part de l'ànima que respon a cadascun d'ells també ha de ser de diferent, ja que és en virtut d'una certa semblança i parentiu amb els seus objectes que n’assolim el coneixement. Anomenem una d'aquestes parts científica i l'altra del raonament i el càlcul; efectivament deliberar i calcular són la mateixa cosa, però ningú delibera sobre allò que no pot ser altrament. Així que la part del càlcul i el raonament és una subdivisió de la facultat racional de l’ànima. Ara hem d'aprendre quina és la millor disposició de cadascuna d'aquestes dues parts; perquè precisament en això consisteix la virtut de cadascuna.

---

Ètica a Nicòmac, llibre VI, capítol 1, §4

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut,