connexió a Aruba
[Hi ha una justícia particular]
Però, en qualsevol cas, el que estem investigant és la justícia que és una part de la virtut; perquè, tal com hem dit, existeix una justícia particular. De la mateixa manera, investiguem la injustícia en el sentit particular.
Que hi ha una justícia particular s'indica pel fet que, mentre que l'home que exhibeix certes formes de maldat actua de manera equivocada, però sense cobdicia (per exemple, l'home que llença el seu escut per covardia o parla amb duresa per mal geni o no ajuda un amic amb diners per mesquinesa), quan un home actua amb cobdícia sovint no obra mogut per cap d'aquests vicis particulars, ni de tots plegats, però sens dubte obra per algun tipus de maldat (raó per la qual el blasmem) i endut per la injustícia. Existeix, doncs, un altre tipus d'injustícia que forma part de la injustícia en sentit ampli, i un ús de la paraula "injust", que respon a una part del que anomenem injust en el sentit ampli de "contrari a la llei". Així, si un home comet adulteri per ambició i hi guanya diners, mentre que un altre ho fa empès per l’apetit, encara que hi perd diners i és penalitzat, aquest últim es consideraria incontinent en lloc de cobdiciós, però el primer és injust, però no incontinent; evidentment, per tant, és injust a causa de lucrar-se amb el seu acte. Així, tots els altres actes injustos s'atribueixen invariablement a algun tipus particular de maldat, per exemple, l’adulteri al desenfrenament, la deserció en la batalla a la covardia, la violència física a la ira; però si un home ha comés la falta per afany de lucre, la seva acció no s'atribueix a cap forma de maldat sinó a la injustícia. Evidentment, per tant, a part de injustícia en sentit ampli, n’hi ha una altra de "peculiar", injustícia que comparteix el nom i la naturalesa de la primera, perquè en la seva definició entra el mateix gènere, consistent en una relació amb altri, però l’una, la particular, té relació amb l'honor, els diners o la seguretat, o amb allò que compendia totes aquestes coses plegades, sigui quin sigui el seu nom, i el seu motiu és el plaer que sorgeix del guany inic; mentre que l'altre es refereix a tots els objectes que preocupen l’home virtuós. Resulta clar, per tant, que hi ha més d'un tipus de justícia, i que n’hi ha una que és diferent de la virtut total; hem d'intentar captar el seu gènere i la seva peculiaritat.
Ètica a Nicòmac, llibre V, capítol 2, §1
Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, justícia, acció,