connexió a Aruba [Exercir la virtut cap als altres]

Anomenem actes justos aquells que tendeixen a produir i preservar la felicitat i els seus components per a la societat política. I la llei ens mana de fer tant actes d'un home valent (per exemple, no abandonar les files, no fugir ni llençar les armes), com d'un home temperat (per exemple, no cometre adulteri ni actes de luxúria), com d'un home de temperament amable (per exemple, no colpejar ningú ni parlar malament), i de manera similar respecte a les altres virtuts i formes de maldat, ordenant alguns actes i prohibint-ne d’altres; i la llei feta racionalment ho fa correctament, i la feta sense reflexió menys bé. Aquesta forma de justícia, per tant, és la virtut total, però no en un sentit absolut i individual, sinó en relació amb els altres. Per tant, sovint es considera que la justícia és la més gran de les virtuts, i "ni la nit ni l'estrella del matí" són tan meravellosos; i proverbialment "totes les virtuts són compreses en la justícia". I és la virtut completa en el seu sentit més ple, perquè és l'exercici real i actual de la virtut completa. És completa perquè qui la posseeix pot exercir la virtut no sols cap a ell mateix, sinó també cap als altres; perquè molts homes poden actuar virtuosament en els seus propis assumptes, però són incapaços de virtut en les seves relacions amb els altres. Per això es creu que la dita de Bias és certa, que "el Poder del govern mostrarà l'home real"; perquè un governant és necessàriament una relació d’un membre de la societat amb altres homes. Per aquesta mateixa raó, es creu que la justícia és l’única de les virtuts que tracta d’ "un bé aliè", perquè està relacionada amb el bé dels altres; ja que fa el que és avantatjós per a un altre, ja sigui un governant o el poble sencer. Ara bé, el pitjor home és qui exerceix la seva maldat tant cap a ell mateix com cap als seus amics, i el millor home no és qui exerceix la seva virtut cap a ell mateix, sinó qui l'exerceix cap als altres; perquè és una tasca difícil. La justícia en aquest sentit, llavors, no és una part de la virtut, sinó la virtut sencera, i la seva contrària, la injustícia, no és una part del vici, sinó del vici sencer. La diferència entre la virtut i la justícia en aquest sentit és evident a partir del que hem dit; en el fons són el mateix, però la manera de realitzar-se no és la mateixa; ja que, com a relació amb els altres, és la justícia, com a cert tipus de disposició moral, és la virtut.


Ètica a Nicòmac, llibre V, capítol 1, §6

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, justícia, felicitat, política,