[Les arts i de les virtuts s'assemblen, però no són iguals]

La pregunta es podria formular així: què volem dir dient que només podem esdevenir justos fent actes justos, i temperats fent actes temperats; perquè si els homes fan actes justos i temperats, ja són justos i temperats, exactament com, si fan allò que concorda amb les lleis de la gramàtica i de la música, són gramàtics i músics.
O això no és cert ni tan sols en les arts? Resulta que és possible fer alguna cosa que estigui d'acord amb les lleis de la gramàtica, però que sigui per casualitat o per suggeriment d'una altra persona. Llavors, hom serà gramàtic només quan ha fet alguna cosa gramatical i amb coneixement gramatical; i això vol dir fer-ho d'acord amb les lleis de la gramàtica, i que aquestes lleis ell mateix les coneix i posseeix.
A més, el cas de les arts i el de les virtuts no són iguals; ja que els productes de les arts tenen la seva perfecció en ells mateixos, de manera que és suficient que tinguin un cert caràcter, però si els actes que estan d'acord amb les virtuts tenen un cert caràcter, no es dedueix d’aquí que es facin de manera justa o temperada. L'agent també ha d'estar en una certa condició quan els fa; en primer lloc ha de tenir coneixement; en segon lloc, ha d’escollir els actes reflexivament i triar-los com un bé per ells mateixos, i en tercer lloc, la seva acció ha de procedir d'un caràcter ferm i inalterable. Aquestes condicions no es consideren necessàries en les arts, n’hi ha prou amb el coneixement; però com a condició de la possessió de les virtuts, el coneixement té poc o cap pes, mentre que les altres condicions no compten parcialment sinó completament, és a dir, són elles mateixes les condicions que resulten de la constant repetició d’actes justos i temperats.

---

Ètica a Nicòmac, llibre II, capítol 4, §1

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, caràcter, acció, art,