connexió a Aruba
[Les virtuts morals es consoliden per la pràctica ]
La virtut és mostra sota una doble perspectiva, intel·lectual i moral. La virtut intel·lectual prové majoritàriament de la instrucció o educació, la qual és necessària per tal que aquella pugui donar-se a conèixer i desenvolupar-se, igualment exigeix practica i temps; mentre que la virtut moral és filla dels bons hàbits; d'aquí ve que, gràcies a un lleuger canvi, de la paraula «costum» (ethos) provingui la paraula «moral» (ethica).
El fet d'haver comprovat això ens demostra clarament que cap de les virtuts morals neix de manera natural en nosaltres; en efecte, res no pot modificar l'hàbit que dóna la naturalesa; per exemple, la pedra, que comporta l'hàbit del pes, no pot contreure l'hàbit contrari, encara que se la tiri enlaire un nombre incalculable de vegades; el foc puja i no podria baixar; i el mateix cal dir de tots els cossos que no poden modificar els seus hàbits originals.
No es, doncs, ni per un efecte de la naturalesa, ni de manera contrària a ella, com neixen en nosaltres les virtuts; estem naturalment predisposats a adquirir-les, amb la condició que les perfeccionem amb l'hàbit. A més, tot el que ens dóna la naturalesa no són més que possibilitats i potències, que després nosaltres hem de fer passar a acte. Això és evident pel que fa als sentits; en efecte, no és gràcies a repetides sensacions de la vista i de l'oïda com hem adquirit aquests dos sentits; al contrari, ja els posseíem i després els hem emprat; no és l'ús qui ens els ha donats. Quant a les virtuts, les adquirim des del començament per mitjà de l'exercici, com passa igualment en les diferents arts i en els diversos oficis. Allò que hem de realitzar després d'un estudi previ, ho aprenem per la pràctica; per exemple, tot construint hom arriba a ser arquitecte, i tocant la cítara s'esdevé citarista. Igualment a força de practicar la justícia, la temprança i la valentia, arribem a esdevenir justos, moderats i valents. N'és la prova el que s'esdevé a les ciutats: els legisladors formen els ciutadans en la virtut, habituant-los-hi. I aquesta és de debò la intenció de tot legislador. Tots els qui no es proposen aquesta finalitat falten al seu fi, entenent que només per això es distingeix una ciutat d'una altra i una bona ciutat duna ciutat dolenta. [...]
Així doncs, cal que exercitem les nostres activitats d'una manera determinada, ja que les diferències de conducta donen lloc a hàbits diferents. En aquestes condicions, la manera en què s'ha estat educat des de la infantesa té no pas poca importància. Més encara, aquesta manera és realment essencial.
Ètica a Nicòmac, llibre II. Capítol 1
Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, justícia, art,