[Virtuts intel·lectulas i virtuts morals]

Per tant, la part irracional també sembla ser doble. Perquè el component vegetatiu no comparteix de cap manera un principi racional, però el component apetitiu i, en general, l’element del desig, en un cert sentit, en participa precisament en la mesura que l'escolta i l'obeeix; en un sentit semblant a com nosaltres parlem de "prendre en consideració les raons" del pare o dels nostres amics, diferent del sentit de quan parlem d’ "acceptar una demostració matemàtica". Que aquest component de la part irracional es deixa persuadir, en un cert sentit, per un principi racional es demostra també pel fet que donem consells a la gent i pel fet que els reprovem o els exhortem a actuar. I si hem de reconèixer que aquest component també té una racionalitat, la part racional (així com la irracional) serà doble, un component que tindrà el principi racional en un sentit estricte i en ell mateix, i l'altra que obté una tendència a obeir aquest principi com ho fem amb el nostre pare.
La virtut també es distingeix en dues classes d'acord amb aquesta diferència; així diem que algunes de les virtuts són intel·lectuals i altres morals, la saviesa filosòfica i la intel·ligència i la saviesa pràctica o prudència són intel·lectuals, la generositat i la temprança són morals. Perquè quan parlem del caràcter d'un home no diem que és savi o que té intel·ligència, sinó que té un bon temperament o és moderat; no obstant això, lloem al savi també respecte de les seves facultats; i anomenem virtuts aquelles facultats que mereixen lloança.

---

Ètica a Nicòmac, llibre I, capítol 11, §6

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, caràcter,