connexió a Aruba [El polític ha de ser un coneixedor de l'ànima humana]

Com que la felicitat és una activitat de l'ànima d'acord amb la virtut perfecta, hem de considerar la naturalesa de la virtut; perquè potser així veurem millor la naturalesa de la felicitat. També resulta d’aquí que el veritable polític ha estudiar la virtut per sobre de tot; perquè desitja fer que els seus conciutadans siguin bons i obedients amb les lleis. Com a exemple d'això, tenim als legisladors dels cretencs i els espartans, i d’alguns altres que s’han mostrat igualment savis. I si aquesta recerca pertany a la ciència política, és evident que la seva aplicació estarà d'acord amb el nostre pla original. Però és clar que la virtut que hem d'estudiar és la virtut humana; ja que el bé que buscàvem era el bé humà i la felicitat humana. Per virtut humana no entenem la referida al cos sinó a l'ànima; i igualment anomenem felicitat una activitat de l'ànima. Però si és així, és clar que el polític ha de saber, fins a un cert punt, els fets sobre l'ànima, tal com el metge que ha de curar els ulls o el cos com un tot ha de conèixer els ulls o el cos; i molt més en el cas de la política, ja que és més preuada i millor que la medicina; però fins i tot entre els metges els més coneixedors dediquen molt d’esforç i treball a adquirir el més precís coneixement del cos. L’home d’estat, per tant, ha d'estudiar l'ànima i estudiar-la amb aquests objectius a la vista, i fer-ho en la mesura que sigui suficient per a les qüestions que estem debatent;


Ètica a Nicòmac, llibre I, capítol 11, §1

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, felicitat, política,