[La virtut és l'objecte del veritable polític.]

La felicitat, s'ha dit, és una certa activitat de l'ànima conforme a la virtut. Dels altres béns, alguns han de ser necessàriament preexistents com a condicions de la felicitat, i els altres són naturalment cooperatius i útils com a instruments. I això resulta perfectament del que vam dir al principi; ja que vam dir que el fi de la ciència política era el bé més elevat, i la tasca principal de la ciència política consisteix a formar l’ànima dels ciutadans, fer-los bons i ensenyar-los la pràctica de totes les virtuts.

---

Ètica a Nicòmac, llibre I, capítol 7, §2

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, felicitat, política,