[El bé propi de l’home]

Presumiblement, però, dir que la felicitat és el bé suprem sembla un tòpic, i de ben segur desitjarem un relat més clar sobre la seva naturalesa. Aquesta clarificació la podríem donar, si poguéssim determinar primer la funció de l'home. Ja que igual que per a un flautista, un escultor o un artista, i, en general, per a totes les coses que tenen una funció o activitat, es creu que el bé i la perfecció resideixen en la funció, així, també, sembla hauria de ser per a l'home, si té una funció. I si el fuster, el sabater, ..., tenen certes funcions o activitats pròpies a executar, no en té cap l’home? Ha nascut sense cap funció? O així com l’ull, la mà, el peu i, en general, cadascuna de les parts del cos tenen una funció, podem establir que l'home, a banda de totes aquestes, de manera similar, té una funció? Llavors, quina pot ser? Viure sembla ser una funció comuna fins i tot amb les plantes, però aquí estem buscant el que és peculiar a l'home. Excloguem, per tant, la vida de la nutrició i del creixement. Després hi hauria la vida de la percepció, però també sembla ser comuna fins i tot amb el cavall, el bou i tots els animals. Queda, per tant, la vida activa de l’ésser dotat d’un principi racional; d’aquest ésser, una part té aquest principi en el sentit de ser-li obedient, i l'altra en el sentit de posseir-lo directament i exercir-lo per pensar. I, com que "la vida de l’ésser racional" també té dos sentits, hem de dir que la vida en el sentit de l'activitat és el que volem dir; perquè això sembla ser el sentit més adequat del terme. Ara bé, si la funció de l'home és una activitat de l'ànima que segueix o implica un principi racional, si quan diem que tal funció és genèricament de tal ésser, l’entenem com a perfectament desenvolupada, així l’obra del músic es confon amb l’obra del bon músic, i per tant, sense més qualificació, en tots els casos, l'eminència de la funció s'identifica amb el nom de la funció (la funció d’un músic és interpretar música, i la funció d'un bon músic és fer-ho bé): si aquest és el cas, i la vida pròpia de l’home és una activitat o acció de l'ànima que implica un principi racional, i la funció d'un «bon» home és la perfecta i noble actuació d’aquesta activitat pròpia, i si qualsevol acció resulta ben realitzada quan es realitza d'acord amb l'excel·lència que li correspon: si aquest és el cas, el bé propi de l’home resulta ser l'activitat de l'ànima d'acord amb la virtut, i si hi ha més d'una virtut, d'acord amb la millor i més completa.
Però hem d'afegir "en una vida completa". Perquè una oreneta no fa estiu, ni tampoc un dia esplèndid; i així tampoc un dia, ni una temporada no són suficients per fer un home feliç.

---

Ètica a Nicòmac, llibre I, capítol IV, §8

Termes del text que figuren al glossari de Aristòtil:
virtut, felicitat, acció, art,