[Història d'un error]

1. El món veritable, assequible al savi, al piadós, al virtuós; ell viu en aquest món, és aquest món.
(La forma més antiga de la Idea, relativament intel·ligent, simple, convincent. Transcripció de la tesi «jo, Plató, sóc la veritat».)
2. El món veritable, inassequible per ara, però promès al savi, al piadós, al virtuós («al pecador que fa penitència»).
(Progrés de la Idea: aquesta es torna més subtil, més capciosa, més inaprehensible; es converteix en una dona, es fa cristiana...)
3. El món veritable, inassequible, indemostrable, imprometible, però ja en tant que pensat, un consol, una obligació, un imperatiu.
(En el fons, el vell sol, però vist a través de la boira i l'escepticisme; la Idea, sublimada, pàl·lida, nòrdica, königsburguesa.)
4. El món veritable, inassequible? En tot cas, inabastat. I en tant que inabastat, també desconegut. Per consegüent, tampoc consolador, redemptor, obligador; a què podria obligar-nos quelcom desconegut?...
(Matí gris. Primer badall de la raó. Cant del gall del positivisme)
5. El «món veritable», una Idea que ja no serveix per a res, que ja ni tan sols obliga; una Idea que s'ha tornat inútil, supèrflua; per consegüent, una Idea refutada: eliminem-la! [...]
6. Hem eliminat el món veritable: quin món ha quedat?, Potser l'aparent?... No! En eliminar el món veritable hem eliminat també l'aparent!
(Migdia; instant de l'ombra més curta; final de l'error més llarg; punt culminant de la humanitat; INCIPIT ZARATHUSTRA [comença Zarathustra])

---

Crepuscle dels ídols, Història d'un error.§1-6

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
veritat,