connexi� a Aruba

connexi� a Aruba [D�u �s la mentida m�s duradora]

24. Ara observem, al contrari, aquells casos m�s estranys dels quals he parlat, aquells darrers idealistes que existeixen actualment entre fil�sofs i intel.lectuals: �hom t� en ells tal vegada els adversaris que se cerquen de l'ideal asc�tic, els seus antiidealistes? De fet aquests "incr�duls" (car tots en s�n, d'incr�duls) creuen que ho s�n. Sembla que llur darrera espurna de fe consisteix precisament a ser adversaris d'aquest ideal, per tal com s�n molt seriosos en aquest punt, per tal com llurs paraules i llurs gestos esdevenen aqu� precisament molt apassionats: �ha de ser ja per aix� veritable all� que creuen...? Nosaltres, que som "coneixedors", ens hem tornat a poc a poc desconfiats pel que fa a qualsevol mena de creients. La nostra desconfian�a ens ha anat exercitant a poc a poc a inferir d'una manera inversa a la manera com s'inferia antigament: a inferir, en efecte, que a tot arreu on apareix molt en primer terme la vigoria d'una fe hi ha certa feblesa de la demostrabilitat, fins � tot una improbabilitat d'all� que es creu. Nosaltres tampoc no neguem que la fe "produeixi felicitat", precisament per aix� neguem que la fe demostri res. Una fe vigorosa que produeix felicitat constitueix una sospita pel que fa a all� que es creu. No fonamenta una "veritat", sin� que fonamenta certa probabilitat: la de la il.lusi�. Qu� passa ara en aquest cas? Aquests que actualment neguen i atermenen, aquests que s�n incondicionals en una sola cosa: en l'exig�ncia de netedat intel.lectual, aquests esperits durs, rigorosos, sobris, heroics que constitueixen l'honor de a nostra �poca, tots aquests ateus p�l.lids, aquests anticristians, immorals, nihilistes, aquests esc�ptics, ef�ctics, h�ctics de l'esperit (aix� darrer ho s�n tots en cert sentit i d'una manera especial), aquests darrers idealistes del coneixement en els quals habita i s'ha encarnat �nicament avui dia la consci�ncia intel.lectual, tots aquests "esperits lliures, molt lliures creuen que de fet s'han alliberat pel cap alt de l'ideal asc�tic. Tanmateix, jo els far� veure ara all� que ells mateixos no poden veure, ja que ho tenen massa a la vora: aquest ideal �s precisament tamb� llur ideal. Actualment ells el representen i tal vegada ning� m�s. - Ells mateixos constitueixen el seu esguerro m�s espiritualitzat, la seva tropa de guerrers i d'exploradors m�s avan�ada, la seva forma de seducci� m�s capciosa, m�s delicada, m�s inconcebible. Si en alguna cosa he de tenir la capacitat de desxifrar enigmes, vull tenir-la amb aquesta frase...! No s�n pas ni de bon tros esperits lliures, ja que encara creuen en la veritat... Quan els croats es trobaren a Orient amb aquell orde invencible d'assassins, amb aquell orde d'esperits lliures par excellence, els graus m�s inferiors del qual vivien en una obedi�ncia que mai no ha assolit cap orde mon�stic, reberen tamb� per qualque sendera una indicaci� d'aquell s�mbol i d'aquella paraula que era una tarja, aquell principi reservat �nicament als graus suprems, com si fos llur secretum: "Res no �s veritat, tot �s perm�s..." Doncs b�, aix� era llibertat d'esperit, amb aix� la fe s'acomiadava de la veritat en ella mateixa... S'ha perdut ja qualque vegada un esperit lliure europeu, un esperit lliure cristi�, en aquest principi i en les seves conseq��ncies laber�ntiques? Coneix per pr�pia experi�ncia el minotaure d'aquest infern...? Ho dubto. A m�s a m�s, s� quelcom de diferent: res no �s m�s ali� a aquests incondicionals en una sola cosa, res no �s m�s ali� precisament a aquests que s'anomenen "esperits lliures" que la llibertat i el deslligament en aquell sentit. En cap aspecte no es troben precisament lligats amb m�s fermesa. Precisament en la fe en la veritat s�n ferms i incondicionals com ning� m�s. Tal vegada jo conec tot aix� des d'un punt de vista massa proper: aquella sobrietat venerable dels fil�sofs a la qual obliga una fe com aquesta, aquell esto�cisme de l'intel.lecte que a l'�ltim es prohibeix rigorosament tant la negaci� com l'afirmaci�, aquella voluntat d'aturar-se enfront dels fets reals, del factum brutum, aquell fatalisme dels "petits faits" (ce petit fatalisme, tal com jo l'anomeno) en el qual la ci�ncia francesa cerca actualment una mena de preemin�ncia moral sobre l'alemanya; aquella tasca que consisteix a renunciar a la interpretaci� en general (a la violaci�, a la manifasseria, a la reducci�, a l'omissi�, a la descomposici�, al falsejament i a tot all� que pertany essencialment a qualsevol interpretaci�), tot aix� expressa, fent un c�lcul a l'engr�s, tant un ascetisme de la virtut com qualsevol negaci� de la sensualitat (que al capdavall no �s res m�s que un mode d'aquesta negaci�). All� que, tanmateix, obliga a tot aix�, aquella voluntat incondicional de veritat, �s la fe en l'ideal asc�tic en ell mateix, per b� que com el seu imperatiu inconscient. No ens enganyem en aquest punt: �s la fe en un valor metaf�sic, en un valor en si de la veritat, tal com es garanteix i es confirma �nicament en aquell ideal (neix i pereix amb aquell ideal). Fent un judici rigor�s, no hi ha cap ci�ncia "exempta de pressup�sits". La concepci� d'una ci�ncia com aquesta �s impensable, paral�gica: sempre hi ha d'haver primerament una filosofia, una "fe", per tal que la ci�ncia n'obtingui una direcci�, un sentit, una frontera, un m�tode, un dret a l'exist�ncia. (Qui ho ent�n a l'inrev�s, qui es disposa per exemple a establir la filosofia "sobre un fonament rigorosament cient�fic", necessita primerament per tal d'aconseguir-ho de capgirar no solament la filosofia, sin� tamb� la mateixa veritat: l'ofensa m�s greu que hom pot fer a la dec�ncia de dues dames tan dignes i respectables!) Certament, d'aix� no hi ha cap dubte. I en aquest punt deixo que s'expressi la meva "Gaia ci�ncia" (vegeu el seu llibre cinqu�): "El vera�, en aquell sentit darrer i agosarat que pressuposa la fe en la ci�ncia, afirma amb aix� un altre m�n diferent al de la vida, de la naturalesa i de la hist�ria, i en la mesura que afirma aquest "altre m�n diferent", com �s possible que no hagi de negar precisament per aix� el seu element contrari, aquest m�n, el nostre m�n...? Continua existint una fe metaf�sica en la qual es basa la nostra fe en la ci�ncia. Tamb� avui dia nosaltres, que som coneixedors, que som ateus i antimetaf�sics, tamb� nosaltres manllevem encara el nostre foc d'aquell incendi que provoc� una fe mil.len�ria, aquella fe cristiana que tamb� fou la fe de Plat�: la fe que D�u �s la veritat, que la veritat �s divina... Tanmateix, com �s possible aix�, si precisament una cosa com aquesta esdev� com m�s va m�s incre�ble, si ja no hi ha res que es manifesti com a div�, llevat de l'error, de la ceguesa, de la mentida, si D�u mateix es manifesta com la nostra mentida m�s duradora?" Cal aturar-se en aquest punt i reflexionar una bona estona. D'ara endavant, la mateixa ci�ncia necessita una justificaci� (amb la qual cosa no ha de dir-se pas que hi hagi una justificaci� per a a ci�ncia). Pel que fa a aquesta q�esti�, observem les filosofies m�s antigues i les m�s modernes: en totes elles manca una consci�ncia sobre fins a quin punt la voluntat de veritat en ella mateixa necessita una justificaci�. Pel que fa a aquest punt, hi ha un buit en qualsevol filosofia. D'on ve aix�? Ve del fet que l'ideal asc�tic s'ha ensenyorit fins ara de qualsevol filosofia, que la veritat en ella mateixa s'ha establert com a �sser, com a D�u, com a inst�ncia suprema, que la veritat no ha pogut ser pas un problema. Es compr�n aix� d'�ha pogut�? Des del moment que es nega la fe en D�u, pr�pia de l'ideal asc�tic, es produeix tamb� un nou problema: el problema del valor de la veritat. La voluntat de veritat necessita una cr�tica -amb aix� determinem la nostra pr�pia tasca-, hom ha d'intentar qualque vegada de q�estionar el valor de la veritat... (A qui aix� li sembli massa breu, se li recomana de tomar a llegir aquell cap�tol de a "Gaia ci�ncia" titulat: "Fins a quin punt tamb� nosaltres som encara pietosos", i encara millor tot el cap�tol cinqu� de l'obra esmentada, com tamb� el pr�leg del llibre "Aurora".)

La genealogia de la moral. III, 24

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
ascetisme, consci�ncia, vida, febles, fals, veritat,