connexió a Aruba
[L'imperatiu categòric put a crueltat]
En aquesta esfera, és a dir, en el dret de les obligacions, té el seu lloc de naixement el món moral de les idees com "culpa", "consciència", "deure", "santedat del deure". El seu inici, com l'inici de totes les coses grans a la terra, ha estat amarat de sang des de les seves arrels i durant molt temps. I no podria hom afegir-hi que, al capdavall, aquell món no ha tornat a perdre mai del tot certa ferum de sang i de tortura? (Això s'esdevé fins i tot en el vell Kant: l'imperatiu categòric put a crueltat...) Aquí es dugué a terme igualment aquella connexió d'idees, tan inquietant i potser ja indissoluble, entre "culpa i sofrença". Plantegem altra vegada la pregunta: afins a quin punt una sofrença pot ser una compensació de "culpes"? Fins al punt que fer patir satisfeia en gran mesura, fins al punt que el perjudicat canviava el mal, incloent-hi el disgust pel mal sofert, per un gaudi fora de mida en sentit contrari: fer patir. Es tractava d'una autèntica festa, d'una cosa què, com hem dit, es valorava en un grau més enlairat com més contradeia la categoria i la posició social del creditor. D'això, se n'ha parlat en un nivell de conjectura, car és difícil de veure fins al fons aquestes coses subterrànies, prescindint del fet que és una tasca enutjosa. D'altra banda, qui introdueixi matusserament en aquest punt la idea de "venjança", en lloc d'aclarir la seva visió, no farà res més que colgar-la i obscurir-la més encara (la venjança en ella mateixa remet precisament al mateix problema: "Com pot constituir una satisfacció el fet de fer patir?"). Em sembla que repugna a la delicadesa i fins i tot a l'esperit de Tartuf dels mansuets animals domèstics (em refereixo als homes moderns, em refereixo a nosaltres mateixos) el fet d'imaginar fins a quin grau la crueltat constitueix la gran joia de festa de la humanitat més antiga, fins a quin grau es troba barrejada com ingredient en gairebé totes les seves joies. D'altra banda, repugna també d'imaginar com la seva necessitat de crueltat es presenta d'una forma ingènua i innocent, com aquella humanitat estableix precisament d'una manera fonamental la "perversitat desinteressada" (o bé, parlant amb Spinoza, la sympathia malevolens) com una qualitat normal de l'home i, per tant, com una cosa que la consciència afirma de tot cor. Fins i tot actualment, una mirada més penetrant seria capaç de percebre tal vegada més coses d'aquesta joia de festa de l'home, tan antiga i tan fonamental. A "Més enllà del bé i del mal" (i ja anteriorment a "Aurora"), vaig indicar en senyal de precaució l'espiritualització i la "divinització" de la crueltat que augmenten cada cop més i que travessen tota la història de la cultura superior (i que, en un sentit rellevant, fins i tot la constitueixen). En tot cas, no fa encara tant de temps que hom no podia imaginar-se unes noces principesques ni festes populars de gran volada sense execucions, sense tortures o bé, per exemple, sense un acte de fe. De la mateixa manera, no fa gaire hom no podia imaginar-se una casa noble sense éssers sobre els quals hom pogués descarregar sense cap inconvenient la pròpia perversitat i la burla cruel. (Recordem, per exemple, el Quixot a la cort de la duquessa. Actualment llegim tot el Quixot amb un gust amarg a la boca, gairebé amb tortura. Tanmateix, en fer això, semblaríem al seu autor i als seus contemporanis gent molt estranya, gent molt ombrívola, ja que ells el llegien amb la millor de les consciències com el llibre més divertit i gairebé es petaven de riure amb ell.) El fet de veure patir satisfà i el fet de fer patir encara satisfà més. Aquest és un principi dur, però també un axioma antic, poderós, humà, massa humà que, a més a més, tal vegada signarien també ja les mones, car hom explica que pel que fa a la imaginació de crueltats estrafolàries anuncien ja a bastament l'home i ensems el "preludien". Sense crueltat, no hi ha cap festa. Així ho ensenya la més antiga i la més llarga història de l'home. D'altra banda, també en el càstig hi ha molt de festiu!
La genealogia de la moral, II, 6
Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
consciència, poder, Estat,