connexió a Aruba [La fabricació dels ideals]

Vol algú mirar cap avall i contemplar el misteri de com es fabriquen els ideals a la terra? Qui té valor per a fer-ho...? Esplèndid! Aquí la mirada s'obre vers aquest obrador fosc. Espereu una mica, senyor Indiscret i Temerari. Els vostres ulls han d'acostumar-se primerament a aquesta llum falsa que s'irisa... Així! Prou! Ara parleu! Que s'esdevé allí al dessota? Expliqueu allò que veieu, vós que sou l'home de la curiositat més perillosa. Ara sóc jo el qui escolta.
No veig res, però sento molt millor. Es tracta d'un murmuri i d'un xiuxiueig cauts, malignes, suaus, que provenen de tots els angles i de tots els racons. Em sembla que hom diu mentides. Una suavitat dolça s'enganxa a cada so. No hi ha dubte que la feblesa ha de convertir-se fal·laçment en mèrit i guany. Es exactament tal com vós heu dit.
Endavant!
I la impotència que no es rescabala es converteix en "bondat", la baixesa plena de temença es converteix en "humilitat", la submissió a aquells qui s'odia es converteix en "obediència" (és a dir, obediència a un del qual diuen que mana i determina aquesta submissió, a un que anomenen Déu). Allò que és inofensiu en el feble, la mateixa covardia, que en té molta, la seva actitud d'esperar a la porta, la seva actitud d'haver d'esperar necessàriament, rep aquí un bon nom: el de "paciència", i s'anomena també la virtut. El fet de no poder venjar-se s'anomena no voler venjar-se i fins i tot potser perdó ("com que ells no saben pas el que fan, només nosaltres sabem el que ells fan!"). Hom parla també de l"'amor als seus enemics" i, a més a més, sua.
Endavant!
No hi ha cap dubte que tota aquesta gent que murmura i ho falsifica tot és miserable, per bé que s'apleguen i s'escalfen mútuament. Em diuen, tanmateix, que la seva misèria és una elecció i una distinció de Déu, que hom pega als gossos que més estima. Diuen també que tal vegada aquesta misèria és una preparació, una prova, un ensenyament. Potser és més que tot això. Potser és quelcom que un dia serà compensat i pagat amb interessos enormes, no en or, sinó en felicitat. Això ho anomenen "la benaurança". Endavant!
Ara em volen fer creure que ells no solament són millors que els poderosos, que els senyors de la terra, els gargalls dels quals han de llepar (no per por, certament, no per por, sinó perquè Déu ordena de respectar qualsevol superioritat), em volen fer creure que no solament són millors, sinó que també són més "feliços" o, si més no, que un dia seran més feliços. Prou, tanmateix, prou! No puc suportar-ho més. Es una atmosfera dolenta. Una atmosfera dolenta! Em fa l' efecte que aquest obrador on es fabriquen ideals put a mentides manifestes.
No! Espereu una mica! Encara no heu dit res de l'obra mestra d'aquests nigromàntics que produeixen blancor, llet i innocència a base de tot allò que és negre. ¿No heu notat quina és la seva plenitud pel que fa al refinament? No heu notat quin és el seu tripijoc propi d' artistes, tan agosarat, tan fi, tan enginyós, tan mentider? Pareu esment! Aquestes bèsties de celler, plenes de venjança i d'odi, ¿que en fan concretament, de la venjança i de l'odi? Heu sentit cap vegada aquests mots? Si haguéssiu de refiar-vos únicament de les seves paraules, ¿sospitaríeu que us trobeu manifestament enmig dels homes del ressentiment?
Ja ho entenc. He d'obrir de bell nou les meves oïdes (ai!, ai!, ai! i tancar el nas). Ara sento per primera vegada allò que ja deien tan sovint: "Nosaltres, els bons, nosaltres som els justos. " Allò que exigeixen no ho anomenen rescabalament" sinó "el triomf de la justícia". Allò que odien no és el seu enemic, no. Ells odien la "injustícia", l"'ateisme". Allò que creuen i esperen no és l'esperança de la venjança, l'embriaguesa de la venjança dolça (Homer ja l'anomenava "més dolça que la mel"), sinó la victòria de Déu, la victòria del Déu just sobre els ateus. Allò que només poden estimar a la terra no són pas els seus germans en l'odi, sinó els seus "germans en l'amor", tal com ells diuen, tots els bons i justos que hi ha a la terra.
I com anomenen allò que els serveix de consol enfront de tots els patiments de la vida, llur fantasmagoria tocant a la felicitat futura viscuda per endavant?
Com l'anomenen? Ho he sentit bé? L'anomenen "el judici final", la vinguda del seu reialme, del "reialme de Déu". Mentrestant, tanmateix, viuen "en la fe", "en l'amor", "en l'esperança".
Prou! Prou! Ja n'hi ha prou!

La genealogia de la moral. I, 14

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
vida, poder, ressentiment, febles, fals,