connexi� a Aruba

connexi� a Aruba [El punt de vista de l'utilitat resulta el m�s estrany]

2 Hem d'apreciar, doncs, els bons esperits que puguin actuar en aquests historiadors de la moral. Dissortadament, tanmateix, �s cert que fins i tot els manca l'esperit hist�ric. Es cert que fins i tot han estat abandonats concretament per tots els bons esperits de la hist�ria. Com ja �s un costum inveterat dels fil�sofs, tots ells pensen d'una forma essencialment antihist�rica. D'aix�, no n'hi ha cap dubte. La matusseria de la seva genealogia de la moral es manifesta ja de bon comen�ament, quan es tracta d'indagar l'origen del concepte - i del judici- d'all� que �s "bo". "Origin�riament" -aix� ho decreten- "certes accions que no eren egoistes foren lloades i anomenades bones per part d'aquells qui eren afavorits per aquestes accions, �s a dir, per part d'aquells qui se n'aprofitaven. M�s tard, hom oblid� aquest origen de la lloan�a i aquelles accions que no eren egoistes, pel simple fet que sempre havien estat lloades com a bones per costum, foren estimades tamb� com a bones, com si fossin alguna cosa bona en elles mateixes." Es percep tot seguit que aquesta primera deducci� cont� ja tots els tirats t�pics de la idiosincr�sia pr�pia dels psic�legs anglesos: tenim "el profit", "l'oblit", "el costum" i a l'�ltim "l'error" tot aix� com a base d'una valoraci� de la qual fins ara l'home superior havia estat orgull�s com una mena de privilegi de l'home en general. Aquest orgull ha de ser humiliat. Aquesta valoraci� ha de ser desvalorada. S'ha aconseguit tot aix�... ? En primer lloc, crec que �s evident que aquesta teoria cerca i estableix a un lloc fals el veritable focus originari del concepte "bo". El judici d'all� que �s "bo no ve pas d'aquells qui foren afavorits per la "bondat". M�s aviat foren "els bons", �s a dir, els nobles, els poderosos, els qui gaudien d'una posici� i d'uns sentiments superiors, aquells qui s'estimaren i s'establiren ells mateixos amb les seves obres com a bons, �s a dir, de primer rang, en contraposici� a tot all� que era baix, de sentiments baixos, vulgar i plebeu. En virtut d'aquest pathos de la dist�ncia s'empararen del dret de crear valors, d'encunyar els noms dels valors. Qu� els importava el profit? El punt de vista del profit �s precisament el m�s estrany i inadequat pel que fa a aquest brollador calent de judicis de valor que determinen i destaquen des de dalt un rang. En aquest punt, el sentiment ha arribat precisament a un extrem oposat a aquell grau �nfim de calentor que pressuposa una intel�lig�ncia interessada, un c�lcul del profit, i no pas per una vegada ni per una hora d'excepci�, sin� d'una forma cont�nua. Com hem dit, el pathos de la noblesa i de la dist�ncia, el sentiment fonamental i global que dura i domina per part d'una esp�cie que s'imposa des de dalt en relaci� amb una esp�cie m�s baixa, amb una cosa que �s "al dessota" , �s all� que constitueix l'origen de la contraposici� entre all� que �s "bo" i all� que �s "dolent". (El dret senyor�vol de posar noms arriba tan lluny, que hom es pot permetre de concebre l'origen del llenguatge com una manifestaci� del poder d'aquells qui dominen. Diuen que "aix� �s aix� i all�", segellen amb un so una cosa i un esdeveniment determinats i alhora s'emparen d'ells.) En aquest origen es basa el fet que de bon comen�ament el mot "bo" no va pas unit necess�riament a les accions que "no s�n egoistes", com creuen d'una forma supersticiosa aquells genealogistes de la moral. M�s aviat s'esdev� que, nom�s en el cas d'una decad�ncia dels judicis de valor aristocr�tics, tota aquesta contraposici� entre les accions "egoistes" i les accions que "no es consideren egoistes" s'imposa com m�s va m�s a la consci�ncia humana. Emprant la meva terminologia, es tracta de l'instint de ramat all� que s'expressa al capdavall amb un mot (fins i tot amb mots) en aquesta contraposici�. �dhuc aleshores, tanmateix, ha de passar molt temps fins que aquest instint senyoregi en tal mesura, que la valoraci� moral resti veritablement presa i fixada en aquella contraposici� (com s'escau, per exemple, actualment a Europa: avui dia el prejudici que pren per sin�nims els termes "moral", "gener�s", "desint�ress�" senyoreja ja amb la for�a d'una "idea fixa" i d'una d�ria).

La genealogia de la moral, I, 2

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
consci�ncia, for�a, poder, Estat, Instint, fals, valors,