[El superhome]

Quan Zarathustra va arribar a la primera ciutat, situada a la vora dels boscos, va trobar reunida al mercat una gran multitud, ja que s'havia promès l'exhibició d'un acròbata. I Zarathustra va parlar així al poble: «Jo us ensenyo el superhome. L'home és una cosa que ha de ser superada. Què heu fet per superar-lo?»
Tots els éssers han creat fins ara alguna cosa per damunt d'ells mateixos. ¿Voleu ser vosaltres el reflux d'aquesta gran marea i retrocedir a l'animal més que superar l'home?
Què és la mona per a l'home? Una irrisió o una vergonya dolorosa. I això precisament és el que l'home ha de ser per al superhome: una irrisió o una vergonya dolorosa.
Heu recorregut el camí que porta des del cuc fins a l'home, i moltes coses en vosaltres continuen sent cuc. En un altre temps vau ser mones, i fins i tot ara és l'home més mona que qualsevol mona.
I el més savi de vosaltres és tan sols un ésser escindit, híbrid de planta i fantasma. Però us mano jo que us convertiu en fantasmes o en plantes?
Mireu, jo us ensenyo el superhome!
El superhome és el sentit de la terra. Digui la vostra voluntat: que el superhome sigui el sentit de la terra!
Jo us conjuro, germans meus, que romangueu fidels a la terra i no cregueu els qui us parlen d'esperances ultramundanes! Són enverinadors, ho sàpiguen o no.
Són menyspreadors de la vida i moribunds, i estan, ells també, enverinats; la terra n'està cansada; tant de bo desapareguin!
En un altre temps el delicte contra Déu era el màxim delicte, però Déu ha mort i amb Ell han mort també aquests delinqüents. Ara l'acte més horrible és delinquir contra la terra i apreciar les entranyes de l'inescrutable més que el sentit d'aquella!
En un altre temps l'ànima mirava el cos amb menyspreu, i aquest menyspreu era llavors la cosa més alta. l'ànima volia el cos flac, lleig i famèlic. Així pensava escapolir-se del cos i de la terra.
Oh!, també aquesta ànima era flaca, lletja i famèlica, i la crueltat era la voluptuositat d'aquesta ànima!
Però vosaltres també, germans meus, digueu-me: què anuncia el vostre cos de la vostra ànima? No és la vostra ànima potser pobresa i brutícia i un lamentable benestar?
En veritat, l'home és un doll brut. Cal ser un mar per a poder rebre un doll brut sense tornar-se impur.
Mireu, jo us ensenyo el superhome; ell és aquest mar, en ell pot submergir-se el vostre gran menyspreu.
Quina és la màxima vivència que vosaltres podeu tenir? L'hora del gran menyspreu. L'hora en què fins i tot la vostra felicitat se us converteixi en nàusea, i això mateix passi amb la vostra raó i amb la vostra virtut.
L'hora en què digueu: «Què importa la meva felicitat! És pobresa i brutícia i un lamentable benestar. Tanmateix, la meva felicitat hauria de justificar fins i tot l'existència!»
L'hora en què digueu: «Què importa la meva raó! Anhela el saber igual que el lleó el seu aliment? És pobresa i brutícia i un lamentable benestar!»
L'hora en què digueu: «Què importa la meva virtut! Encara no m'ha posat furiós. Que cansat estic del meu bé i del meu mal! Tot això és pobresa i brutícia i un lamentable benestar!»
L'hora en què digueu: «Què importa la meva justícia! No veig que jo sigui un carbó ardent. Tanmateix, el just és un carbó ardent!»
L'hora en què digueu: «Què importa la meva compassió! No és la compassió potser la creu en què es troba clavat qui estima els homes? Però la meva compassió no és crucifixió.»
Heu parlat ja així? Heu cridat ja així? Ah, tant de bo us hagués sentit cridar així!
No el vostre pecat, sinó la vostra moderació és allò que clama al cel; la vostra mesquinesa fins en el vostre pecat és allò que clama al cel!
On és el llamp que us llepi amb la seva llengua?, on la demència que caldria inocular-vos?
Mireu, jo us ensenyo el superhome: ell és aquest llamp, ell és aquesta demència!

---

Així va parlar Zarathustra, Vorrede, §3

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
Déu ha mort, vida, poder, compassió, superhome, veritat,