connexió a Aruba
[374. Infinit i interpretació]
374 El nostre nou «infinit». Fins a quin punt arriba el caràcter perspectiu de l'existència o bé si té encara qualsevol altre caràcter, si una existència sense interpretació, sense «sentit, no es converteix també precisament en un «contrasentit», si, d'altra banda, tota existència no és essencialment una existència interpretadora: tot això, com és natural, no pot ser escatit ni tan sols mitjançant l'anàlisi més diligent més primmirada i més científica de l'intel·lecte, com tampoc mitjançant el seu autoexamen, car en aquest tipus d'anàlisi l'intel·lecte humà no pot fer res més que veure's ell mateix sota les seves formes perspectives i veure's només ell mateix en elles. Nosaltres no podem veure dellà el nostre racó: és una curiositat exempta d'esperança el fet de voler saber alló que podria ser encara l''existència per a d'altres menes diferents d'intel·lecte i de perspectiva, com per exemple si uns éssers qualssevol podrien considerar el temps cap enrere o alternativament cap endavant i cap endarrere (amb la qual cosa existiria una altra direcció diferent de la vida, com també un altre concepte diferent de causa i efecte). Penso, tanmateix, que avui dia estem si més no lluny de la ridícula immodestia que consisteix a decretar des del nostre racó que hom pot tenir perspectives només des d'aquest racó. Més aviat el món ha esdevingut una altra vegada per a nosaltres «infinit», en la mesura que no podem bandejar la possibilitat que ell impliqui en si mateix interpretacions infinites. De bell nou sentim la gran esgarrifança. Nogensmenys, a qui abelliria certament el fet de tornar a divinitzar tot seguit a la manera antiga aquest monstre de món desconegut? Alhora, a qui abelliria adorar d'ara endavant, per exemple, allò que és desconegut com «el desconegut»? Ai las! En aquest element desconegut hi ha massa possibilitats d'interpretació que no són divines, massa activitat diabòlica, massa estupidesa, massa follia pròpies de la interpretació - la nostra pròpia interpretació humana, fins i tot massa humana, que nosaltres coneixem...
Gaia ciència, §374. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984
Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
vida,