[341. L'etern retorn]

341 L 'enorme pes més gran. Que et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud més solitària i et digués: «Aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l'has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és indiciblement petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió - alhora, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. L'etern rellotge d'arena de l'existència serà capgirat sempre de bell nou - com també tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols!» No et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d'aquesta manera O bé has experimentat qualque vegada un moment immens en el qual li respondries: «Ets un déu i mai no havia sentit una cosa tan divina!»? Si aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria, tal com ets, i tal vegada t'esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa: «Vols viure això encara una altra vegada i encara incomptables vegades», es constituiria en la teva actuació com l'enorme pes més gran! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?

---

Gaia ciència, §341. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
vida,