[18. Antiigualitarisme]

18 Urc antic. Ens manca l'acoloriment antic de la distinció, per tal com al nostre sentiment li manca l'esclau antic. Un grec de noble nissaga trobava entre la seva superioritat i aquella darrera baixesa esglaons intermedis tan enormes i una llunyania tan gran, que gairebé no podia veure clarament l'esclau: el mateix Plató ja no el veié en cap sentit. La qüestió és diferent en nosaltres, acostumats com estem a la doctrina de la igualtat dels homes, si no estem acostumats fins i tot a la mateixa igualtat. Un ésser que no pot disposar lliurement de si mateix i al qual manca el lleure no apareix pas encara als nostres ulls com a quelcom de menyspreable. Tal vegada, en cada un de nosaltres hi ha molt d'aquesta mena d'esclavatge, conforme a les condicions del nostre ordre i de la nostra activitat socials que són fonamentalment diferents de les condicions dels antics. El filòsof grec passava per la vida amb el sentiment secret que hi havia molts més esclaus d'allò que es creia - és a dir, amb el sentiment secret que era esclau tot aquell qui no era filòsof. El seu urc es desbordava quan considerava que fins i tot els més poderosos de la terra estaven entre aquests esclaus seus. Aquest urc també ens és aliè i impossible: ni tan sols en al·legoria el mot «esclau» no té per a nosaltres la seva força plena.

---

Gaia ciència, §18. Traducció de Joan Leita, Laia, 1984

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
força, vida, poder,