[L'alienació respecte a l'espècie]

Encara hem d'extreure de les dos anteriors una tercera determinació del treball alienat.
L'home és un ésser genèric no sols perquè en la teoria i en la pràctica presa com a objecte seu el gènere, tant el seu propi com el de les altres coses, sinó també, i això no és més que una altra expressió per el mateix, perquè es relaciona amb si mateix com el gènere actual, vivent, perquè es relaciona amb si mateix com un ésser universal i per això lliure.
La vida genèrica, tant en l'home com en l'animal consisteix físicament en primer lloc, que l'home (com l'animal) viu de la naturalesa inorgànica, i quant més universal és l'home que l'animal, tant més universal és l'àmbit de la naturalesa inorgànica de què viu. Així com les plantes, els animals, les pedres, l'aire, la llum, etc., constitueixen teòricament una part de la consciència humana, en part com a objectes de la ciència natural. en part com a objectes de l'art (la seva naturalesa inorgànica espiritual, els mitjans de subsistència espiritual que ell ha de preparar per al gaudi i assimilació), així també constitueixen pràcticament una part de la vida i de l'activitat humana. Físicament l'home viu només d'aquests productes naturals, apareguin en forma d'alimentació, calefacció, vestit, habitatge, etc. La universalitat de l'home apareix en la pràctica justament en la universalitat que fa de la naturalesa tota el seu cos inorgànic, tant per ser (1) un mitjà de subsistència immediat, com per ser (2) la matèria, l'objecte i l'instrument de la seva activitat vital. La naturalesa és el cos inorgànic de l'home; la naturalesa, en quant ella mateixa, no és cos humà. Que l'home viu de la naturalesa vol dir que la naturalesa és el seu cos, amb el qual ha de mantenir-se en procés continu per a no morir. Que la vida física i espiritual de l'home està lligada amb la naturalesa no té un altre sentit que el dir que la naturalesa està lligada amb si mateixa, perquè l'home és una part de la naturalesa.
Atés que el treball alienat (1) converteix a la naturalesa en una cosa aliena a l'home, (2) el fa aliè de si mateix, de la seva pròpia funció activa, de la seva activitat vital, també fa del gènere una cosa aliena a l'home; fa que per a ell la vida genèrica es converteixi en mitjà de la vida individual. En primer lloc fa estranyes entre si la vida genèrica i la vida individual, en segon terme converteix a la primera, en abstracte, en fi de l'última, igualment en la seva forma estranyada i abstracta .
Perquè, en primer terme, el treball, l'activitat vital, la vida productiva mateixa, apareix davant de l'home només com un mitjà per a la satisfacció d'una necessitat, de la necessitat de mantenir l'existència física. La vida productiva és, no obstant, la vida genèrica. És la vida que crea vida. En la forma de l'activitat vital resideix el caràcter donat d'una espècie, el seu caràcter genèric, i l'activitat lliure, conscient, és el caràcter genèric de l'home. La vida mateixa apareix només com a mitjà de vida.
L'animal és immediatament un amb la seva activitat vital. No es distingeix d'ella. És ella. L'home fa de la seva activitat vital mateixa objecte de la seva voluntat i de la seva consciència. Té activitat vital conscient. No és una determinació amb què l'home es fongui immediatament. L'activitat vital conscient distingeix immediatament l'home de l'activitat vital animal. Justament, i només per això, és ell un ésser genèric. O, dit d'una altra forma, només és ésser conscient, és a dir, només és la seva pròpia vida objecte per a ell, perquè és un ésser genèric. Només per això és la seva activitat lliure. El treball alienat inverteix la relació, de manera que l'home, precisament per ésser un ésser conscient, fa de la seva activitat vital, de la seva essència, un simple mitjà per a la seva existència.
La producció pràctica d'un món objectiu, l'elaboració de la naturalesa inorgànica, és l'afirmació de l'home com un ésser genèric conscient, és a dir, l'afirmació d'un ésser que es relaciona amb el gènere com amb la seva pròpia essència o que es relaciona amb si mateix com ésser genèric. És cert que també l'animal produeix. Es construeix un niu, habitatges, com les abelles, els castors, les formigues, etc. Però produeix únicament el que necessita immediatament per a si o per a la seva prole; produeix unilateralment, mentre que l'home produeix universalment, produeix únicament per mandat de la necessitat física immediata, mentre que l'home produeix fins i tot lliure de la necessitat física i només produeix realment alliberat d'ella; l'animal es produeix només a si mateix, mentre que l'home reprodueix la naturalesa sencera; el producte de l'animal pertany immediatament al seu cos físic, mentre que l'home s'enfronta lliurement al seu producte. L'animal forma únicament segons la necessitat i la mesura de l'espècie a què pertany, mentre que l'home sap produir segons la mesura de qualsevol espècie i sap sempre imposar a l'objecte la mesura que li és inherent; per això l'home crea també segons les lleis de la bellesa.
Per això precisament és només en l'elaboració del món objectiu on l'home s'afirma realment com un ésser genèric. Aquesta producció és la seva vida genèrica activa. Mitjançant ella apareix la naturalesa com la seva obra i la seva realitat. L'objecte del treball és per això l'objectivació de la vida genèrica de l'home, perquè aquest es desplega no sols intel·lectualment, com en la consciència, sinó activament i realment, i es contempla a si mateix en un món creat per ell. Per això el treball alienat, en arrancar a l'home l'objecte de la seva producció, li arranca la seva vida genèrica, la seva real objectivitat genèrica, i transforma el seu avantatge respecte de l'animal en desavantatge, perquè es veu privat del seu cos inorgànic, de la naturalesa. De la mateixa manera, en degradar l'activitat pròpia, l'activitat lliure, a la condició de mitjà, fa el treball alienat de la vida genèrica de l'home un mitjà per a la seva existència física.
Mitjançant l'alienació, la consciència que l'home té del seu gènere d'home es transforma, doncs, de tal manera que la vida genèrica es converteix per a ell en simple mitjà.
El treball alienat, per tant:
3) Fa del ésser genèric de l'home, tant de la naturalesa com de les seves facultats espirituals genèriques, un ésser aliè per a ell, un mitjà d'existència individual. Fa estranys a l'home el seu propi cos, la naturalesa fora d'ell, la seva essència espiritual, la seva essència humana.

---

Manuscrits econòmico-filosòfics, XXIV, 1

Termes del text que figuren al glossari de Marx, Karl:
consciència, matèria, realitat, treball, treball alienat,