[L'art, l'organ veritable de la filosofia]

Hi ha èpoques en què l'home racional i l'home intuïtiu van l'un al costat de l'altre, l'un angoixat davant la intuïció i l'altre fent burla de l'abstracció; i aquest darrer és tan irracional com poc artístic el primer. Ambdós pretenen el domini de la vida: aquest sabent solucionar les necessitats principals amb previsió, seny i regularitat; aquell com un «heroi exultant d'alegria», sense veure les necessitats i acceptant només com a real la vida que es disfressa de bellesa i aparença. Allí on l'home intuïtiu, com a l'antiga Grècia, maneja les seves armes de manera més vigorosa i triomfant que el seu contrari, és possible, si les circumstàncies li són favorables, configurar una cultura i establir el domini de l'art sobre la vida; aquella simulació, aquella negació de la indigència, aquell esplendor de les intuïcions metafòriques i, sobretot, aquella immediatesa de la il·lusió, acompanyen totes les manifestacions d'una vida semblant. Ni la casa, ni el caminar, ni el vestit, ni la gerra de terrissa no delaten que la necessitat els ha creat: sembla com si en tots s'hi hagués de manifestar una felicitat excelsa i una serenitat olímpica i, en certa manera, un joc amb la seriositat. Mentre l'home guiat per conceptes i abstraccions es protegeix de la dissort únicament gràcies a aquest ajut, sense extreure felicitat de les abstraccions mateixes i aspirant a alliberar-se dels dolors tot el que pot, l'home intuïtiu, instal·lat al mig d'una cultura, aconsegueix ja de les seves intuïcions, a més de prevenir el mal, un flux ininterromput de claredat, distracció i alleujament. No hi ha dubte que quan pateix el seu sofriment és més intens; i fins i tot pateix més sovint, perquè no sap aprendre de l'experiència i sempre ensopega en el mateix forat en què ja havia caigut abans. És tan irracional en el sofriment com en la felicitat, i per més que s'esgargamella no obté consol. Quina diferència amb l'estoic que es troba davant les mateixes adversitats, instruït per l'experiència, i que es domina a si mateix a través dels conceptes! Ell, que habitualment només busca la rectitud, la veritat, estar lliure d'enganys i protegit d'ofensives seductores, ara, en la desgràcia, com aquell en la felicitat, du a terme l'obra mestra de la simulació; no mostra un rostre humà que batega i es mou, sinó, com aquell qui diu, una màscara amb unes faccions proporcionades i dignes; no s'esgargamella i ni tan sols altera el to de veu; i quan un núvol de tempesta descarrega damunt seu, s'embolcalla amb la capa i se'n va caminant a poc a poc sota la nuvolada.

---

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §14

Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
vida, veritat,