connexió a Aruba
[L'home intuïtiu, superior al científic, en lluita contra les convencions conceptuals]
Però l'home mateix té una inclinació invencible a deixar-se enganyar i resta embadalit de felicitat quan el rapsode li conta narracions èpiques com si fossin veritat o quan en una representació teatral l'actor actua d'una manera més regia que un rei a la realitat. L'intel·lecte, aquest mestre de la simulació, es troba lliure i dispensat del seu antic esclavatge tant de temps com pot enganyar, sense causar dany, i celebra aleshores les seves Saturnals. Mai no és més exuberant, més ric, orgullós, hàbil i agosarat: amb creadora complaença llança les metàfores desordenadament i canvia de lloc les fites de les abstraccions de tal manera que, per exemple, defineix el corrent com el camí en moviment que porta l'home allà on aquest va normalment. Ara ja s'ha desfet del signe de la servitud: mentre que abans es preocupava amb trista diligència per mostrar el camí i les eines a un pobre individu que es deleix per existir i es llança, talment un servidor, a la cerca de presa i botí per al seu senyor, ara s'ha convertit en senyor i pot esborrar-se del rostre l'expressió d'indigència. També tot allò que ara fa comporta, en comparació amb la seva conducta anterior, la simulació, igual com en l'anterior era la deformació. Copia la vida de l'home, però la pren com una cosa bona i sembla que en quedi prou satisfet. Aquell enorme entramat i bastida dels conceptes, al qual s'aferra l'home necessitat durant tota la vida per tal de salvar-se, és només una armadura per a l'intel·lecte alliberat i una joguina per a les seves obres d'art més agosarades; i quan la destrueix, la desordena i irònicament la torna a compondre, de manera que uneix les parts més diverses i separa les més afins, d'aquesta manera manifesta que no necessita aquells recursos de la indigència i que ja no es guia pels conceptes, sinó per les intuïcions. No existeix cap camí regular que parteixi d'aquestes intuïcions i condueixi a la regió dels esquemes fantasmals, les abstraccions; per a elles no s'ha fet la paraula, i l'home emmudeix quan les veu o quan parla mitjançant metàfores rigorosament prohibides o inaudits acoblaments de conceptes, per tal de correspondre creativament, encara que sigui per mitjà de l'enderrocament i l'escarniment de les velles limitacions conceptuals, a la impressió de la poderosa intuïció actual.
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §13
Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
vida, poder, veritat,