connexió a Aruba
[La mentida de les paraules i conceptes]
Pensem sobretot, però, en la formació dels conceptes. Tota paraula esdevé immediatament concepte pel fet que justament no ha de servir per a l’única experiència original absolutament individualitzada, a la qual deu la seva aparició, per exemple, com a record, sinó que ha de ser apropiada alhora per a innombrables casos, com qui diu, més o menys similars, és a dir, mai idèntics estrictament parlant; en resum, ha de ser adient per a casos clarament dissemblants. Tot concepte sorgeix per equiparació de casos no iguals. De la mateixa manera que és cert que cap fulla no és mai del tot igual a una altra, és cert igualment que el concepte fulla s’ha format per haver renunciat de manera arbitrària a aquestes divergències individuals i haver oblidat allò que és distintiu, amb la qual cosa se suscita aleshores la representació, com si a la natura hi hagués alguna cosa fora de les fulles que fos la «fulla», una mena d’arquetipus primitiu segons el qual totes les fulles haurien estat teixides, dissenyades, mesurades, acolorides, ondulades i pintades, però per unes mans tan maldestres que no n’hauria sortit cap exemplar correcte i autèntic com a còpia fidel del model primitiu. Diem que un home és «honest». Per què s’ha comportat avui de manera tan honesta?, preguntem. La nostra resposta sol ser: a causa de la seva honestedat. L’honestedat! Això significa, al seu torn, que la fulla és la causa de les fulles. De fet, no sabem absolutament res d’una qualitat substancial anomenada «honestedat», però sí d’un gran nombre d’accions individualitzades i, per tant, desiguals, les quals igualem tot passant per alt les seves diferències i aleshores les denominem accions honestes; i finalment formulem a partir d’aquestes una «qualitas occulta» amb el nom de «honestedat». L’omissió de tot l’individual i del real ens proporciona el concepte, igual com també ens dóna la forma, mentre que la natura no coneix formes i conceptes i, en conseqüència, tampoc gèneres, sinó solament una X que per a nosaltres és inaccessible i indefinible. També l’oposició que establim entre individu i gènere és antropomòrfica i no deriva de l’essència de les coses, encara que tampoc ens aventurem a dir que no li correspon: aquesta seria efectivament una afirmació dogmàtica i, com a tal, tan indemostrable com la seva contrària.
Aleshores, què és la veritat? Un exèrcit en moviment de metàfores, metonímies, antropomorfismes; comptat i debatut, una suma de relacions humanes que han estat realçades, extrapolades i adornades poèticament i retòricament, i que, després d'un llarg ús, un poble considera fermes, canòniques i vinculants: les veritats són il·lusions que hom ha oblidat que ho són; metàfores que s'han deteriorat i han perdut la força sensible; monedes que han perdut l'efígie i que ara ja no es consideren monedes, sinó solament metall.
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. §6-7
Termes del text que figuren al glossari de Nietzsche, Friedrich:
força, Estat, veritat,