Any
Filosofia
Societat i política
Altres
Neix Tales de Milet. Les filosofies de la physis (natura)
L'època dels tirans. Mineria i forja de metalls. Construcció naval
Influència de l'erudició babilònica i egípcia
-610
Neix Anaximandre
Primeres monedes gregues
Kuroi o apol·los arcaics
-594
Lleis de Soló a Atenes
-575
Neix Pitàgores. Els números i les formes
-544
Neix Heràclit. El flux permanent
Domini persa a la Jonia
Neix Parmènides. L'ésser i el canvi il·lusori
-500
Neix Anaxàgores. El Nous
-495
Neix Empèdocles. Els quatre elements
Naixement de Protàgores a Abdera, ciutat de la Tràcia, on uns anys més tard naixeria Demòcrit. És la data probable també del naixement de Gòrgies a Leontinis.
Els perses envaeixen Grècia i són derrotats a Marató
-485
Naixement d'Eurípides i d'Heròdot.
-480
Invasió de Xerxes; batalles de les Termòpiles i de Salamina. En acabar les guerres contra els perses, comença una època de pau i de prosperitat, coneguda amb el nom de pentecontècia, que s'estén fins a l'inici de la guerra del Peloponès.
-478
Formació, sota la direcció d'Atenes, de la Confederació de Delos, que dura fins a la victòria dels espartans en la Guerra del Peloponès. Comença l'hegemonia d'Atenes.
Naixement de Sòcrates. La dècada dels anys setanta als seixanta també és la del naixement del sofista Pròdic de Ceos
Naixement del metge Hipòcrates de Cos.
-464
Floruit de Zenó d'Elea.
-463
Revolució democràtica a Atenes capitanejada per Efialtes. Accés al govern i a les magistratures de les classes populars.
-461
Efialtes és assassinat. La direcció de la polis passa a Pèricles.
-455
Data probable del naixement del sofista i tirà Críties.
Naixement de l'historiador Tucídides.
-450
Naixement d'Alcibíades. Les indústries i l'explotació de mines passen per un gran moment. Pèricles fa aprovar la llei de ciutadania: una persona és ciutadana només si els seus dos pares ho són.
-448
Amb la pau de Càl·lies, els grecs imposen les seves condicions als perses. Poc després
S'emprèn la construcció del Partenó.
-445
naixement d'Antístenes.
Naixement d'Aristòfanes.
-444
És l'època en què floreixen Protàgores, Empèdocles i Melissos. Gòrgies escriu De la natura.
Fundació de Túriis, damunt l'antiga Síbaris, al golf de Tàrent. Atenes és plena d'intel.lectuals, artistes, filòsofs -Anaxàgores, Damó, Heròdot, Hipòdam, Protàgores, Fídies, Sòfocles-, que són amics personals i consellers de Pèricles.
-443
naixement del sofista Hípies d'Elis.
-441
Comencen les primeres reaccions contra els sofistes -el filòsof Anaxàgores de Clazòmenes ha de fugir d'Atenes malgrat la protecció de Pèricles; Aspàsia i Fídies són encausats.
Data probable de l'estrena de l'Antígona de Sòfocles, en la qual es fa un cant al domini intel.ligent de l'home sobre la natura.
-436
Neix el rètor atenès Isòcrates, el rival més notable de Plató en el magisteri.
-431
Se sol pensar que la famosa reunió de sofistes -Protàgores, Pròdic, Hipòcrates, Críties, Hípies...- a casa de Càl·lies, contada per Plató en el diàleg Protàgores, va tenir lloc aquest any.
431: Comença la Guerra del Peloponès; tropes espartanes envaeixen l'Àtica.
-430
La pesta s'escampa per Atenes. Pèricles és jutjat, deposat, multat i reelegit. Tropes espartanes envaeixen per segona vegada l'Àtica.
S'estrena l'Èdip Rei de Sòfocles.
-429
Mort de Pèricles. L'any següent es moriria el seu mestre i conseller Anaxàgores.
Naixement de Plató.
-427
Gòrgies arriba a Atenes com a ambaixador de la seva ciutat de Leontinis. Trasímac de Calcedònia ja és conegut a Atenes.
Estrena dels Núvols d'Aristòfanes, on és ridiculitzada la figura de Sòcrates.
-423
Antifont hauria escrit La veritat.
-421
Gòrgies és altre cop a Atenes, moment en què pronuncia l'Oració fúnebre.
Pau de Nícies, amb la qual es dóna per acabada la primera fase de la Guerra del Peloponès.
Aristòfanes estrena La pau.
-420
Data probable de la mort de Protàgores, durant un naufragi quan tomava de Sicília.
Mor Heròdot d'Halicarnàs. S'inicia la construcció de l'Erectèon.
-415
Es reprèn la guerra. Saqueig atenès de l'illa de Melos. Expedició contra Siracusa, promoguda per Alcibíades, que acaba amb la total desfeta de les naus ateneses. Alcibíades és destituït i cerca refugi a Esparta.
Eurípides estrena Les troianes.
-411
-410
Els oligarques prenen el poder a Atenes; s'instaura el govern dels Quatre-cents.
-405
Restauració de la democràcia a Atenes.
-404
Derrota atenesa a Egospòtamos. Dionisi, tirà de Siracusa.
Mort d'Eurípides i de Sòfocles.
Atenes cau davant el general espartà Lisandre (el vencedor també d'Egospòtamos), que fa enderrocar la Llarga Muralla i estableix el govern dels Trenta Tirans, el cap dels quals és el sofista Críties. Entre els caiguts en la sanguinària repressió hi ha Teràmenes.
-403
És l'època de més activitat del rètor Lísies.
Caiguda dels Trenta Tirans. Trasíbul condueix la restauració de la democràcia. En l'acció militar mor Crítias.
Sòcrates és acusat, jutjat i condemnat. Els filòsofs, entre els quals Plató, es refugien a Mègara, a casa del socràtic Euclides, per tal d'escapar-se dels demagogs que havien condemnat Sòcrates a la cicuta. No se sap de cap sofista que hagués de fugir. Comença l'activitat literària de Plató, amb la composició dels diàlegs anomenats «socràtics» (Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgoras...)
-388
Primer viatge de Plató a Sicília.
-387
Plató funda l'Acadèmia i escriu, en els anys successius, els diàlegs anomenats «de transició» (Gòrgies, Menó, Cràtil, ...) i, després, els corresponents al platonisme clàssic (el Banquet, Fedó, Ia República, Fedre ).
Naixement d'Aristòtil a Estagira, avui Stavros, petita ciutat de Macedònia. Feia quinze anys que Sòcrates havia begut la cicuta i tres que Plató havia fundat l'Acadèmia. Ara s'esmerçava en la composició dels grans diàlegs de la maduresa: el Convit, el Fedó, el Fedre i la República (llibres II-X). Aristòfanes, el gran comediògraf, acabava de morir.
El segle de Pèricles és lluny, però Atenes manté encara la seva preeminència cultural. La supremacia política i militar ha passat a mans d'Esparta, la seva rival. Ambdues ciutats contemplen, però, amb inquietud el progrés de Tebes i de la mig «bàrbara» Macedònia. A l'altra banda del mar, els cartaginesos prenen possessió de la costa de la Península Ibèrica. El 384 s'estableixen a Màstia, en el lloc de l'actual Cartagena. Roma, per la seva banda, estén lentament el seu domini sobre el centre i nord d'Itàlia i s'oposa alhora a la pressió dels celtes, els quals, el 387, després de posar setge a la ciutat dels set tossals, l'havien incendiada.
-371
Batalla de Leuctra: Esparta és derrotada per Tebes. Antístenes d'Atenes hi pren part.
-369
Atenes i Esparta s'alien contra Tebes.
-367
Aristòtil ingressa a l'Acadèmia. A Siracusa (Sicília) mor Dionís el Vell i el seu fill, Dionís el Jove, assumeix el govern de l'estat. Amb l'ajuda de Dió, l'oncle del nou tirà, Plató somia de donar cap a la seva utopia política. L'intent acaba amb el desterrament de Dió i la tornada obligada del filòsof a Atenes El seu pensament fa una girada. És el temps dels diàlegs «crítics»: el Teetet, el Parmènides, el Sofista i el Polític.
-362
Nou viatge de Plató a Siracusa i nou fracàs dels seus somnis filosòfico-polítics. La ciutat ideal es palesa irreal. Darrers diàlegs: Fileb, Timeu i les Lleis.
-359
Naixement de Pirró, pare de l'escola filosòfica de l'escepticisme.
Filip esdevé rei de Macedònia.
-356
Conquesta de Tessàlia pels macedonis. Comença una nova etapa de la vida política grega, presidida per l'astre ascendent de Macedònia.
-354
Mort de Xenofont, autor dels Records de Sòcrates.
-352
Data probable de la composició dels primers escrits d'Aristòtil (Eudem o De l'ànima, Gril·los o De la retòrica i Protrèptic.)
-347
Estada de tres anys a Assos, a la cort d'Hermies. Aristòtil pren per muller Pítia, neboda i filla adóptiva d'Hermies i funda la seva primera escola. Composició del diàleg Sobre la filosofia.
Mort de Plató. Li succeeix en l'escolarcat el seu nebot Espeusip. Aristòtil abandona l'Acadèmia
-343
Els macedonis s'apoderen de Tràcia. A Atenes, Isòcrates propugna la unió amb Macedònia, mentre que Demòstenes, amb les seves «filípiques», proclama la lluita contra el «bàrbar» Filip.
-342
Filip de Macedònia confia a Aristòtil l'educació del seu hereu, el futur Alexandre el Gran. Aristòtil s'estableix a Pel·la, residència de la cort. Neix Epicur.
-338
Batalla de Queronea: victòria de Filip de Macedònia sobre els grecs confederats.
-336
Després d'una breu estada a Estagira, Aristòtil retorna a Atenes. Neix Zenó, l'iniciador de l'estoïcisme.
Filip de Macedònia mor assassinat. Puja al tron el seu fill Alexandre.
-335
Fundació del Liceu. El pensament d'Aristòtil arrenca el vol. E1 futur Corpus aristotelicum comença a formar-se.
Alexandre el Gran destrueix Tebes.
-334
Alexandre emprèn la seva fulminant campanya contra Pèrsia.
-331
1 d'octubre: Alexandre venç definitivament els perses. Proclamat rei, entra triomfalment a Babilònia. El nou sobirà concep el projecte d'unir grecs i perses en un sol estat. Fomenta l'aproximació entre tots dos pobles i adopta costums orientals.
Data aproximada de la mort Praxíteles, escultor
-323
Aristòtil, sospitós de macedonisme, abandona Atenes. Epicur, en tant que ciutadà, ve a Atenes per ralitzar el servei militar
13 de juliol: Alexandre el Gran mor als trenta-tres anys d'edat, víctima de la malària.
Mort d'Aristòtil a Calcis, a l'illa d'Eubea.
Els estats grecs, impulsats per Atenes, es rebel·len contra l'Imperi i són derrotats. Demòstenes es suïcida. Pèrdicas, obstinat defensor de la unitat de l'imperi, mor assassinat.
-321
Epicur es reuneix amb els seus pares refugiats a Colofó (Àsia menor)
Tolomeu amo d'Egipte. Seleuc en el govern de Babilonia
-315
Guerra dels diàdocs: lluiten els generals d'Alexandre contra els d'Antígon
-311
Tractat de pau que consagra la repartició de l'imperi.
-310
Primers ensenyements d'Epicur a Mitilèn (Àsia menor)
-306
Epicur retorna a Atenes i funda l'escola del Jardí
-301
Zenó funda l'escola del Pòrtic
Batalla d'Ipsos
-284
Lluites constants a Grècia
Fundació de la biblioteca d'Alexandria
-280
Pirros, rei de l'Etòlia, envaiex el sud d'Itàlia
Euclides: Elements de geometrria
-270
Mort d'Epicur als setanta-dos anys
Eratòstenes (dimensions de la Terra)
-220
Apol·loni de Perga (seccions còniques)
-212
Mor Arquímedes
-190
neix l'astrònom Hiparc
(...)
-94
Naixement de Lucreci, probablement a Roma; d'altres situen aquesta data entre 99/95.
-90
Guerra social a Roma
-88
Sul·la, cònsol; sotmet els «aliats» rebels i els fa acordar el dret de ciutadania. Revolta fomentada per Mari: Sul·la és bandejat de Roma, però hi torna a entrar amb les seves legions i Mari és proscrit. Mitridates IV Eupàtor, rei del Pont, envaeix l'Àsia Menor (80.000 romans occits).
-87
Mitridates ocupa Grècia. Sul·la parteix cap a l'Orient. Mari ocupa Roma i proscriu els partidaris de Sul·la. Naixement de Catul (Verona).
-86
Reconquesta romana de Grècia. Mort sobtada de Mari. Naixement de l'historiador Sal·lusti (Amitèrnum, prop de L'Aquila).
-85
Submissió de Mitridates.
-83
Retorn de Sul·la: mortaldats i proscripcions.
-82
Dictadura il·limitada de Sul·la i nova constitució.
-80
Primeres actuacions de Ciceró al fòrum. Cal suposar, per diversos indicis, que Lucreci va sostenir relacions literàries i d'amistat amb l'orador, sempre disposat a estimular els poetes joves que li feien consultes.
El marianista Sertori malda per aixecar Hispània contra Roma.
-79
Abdicació de Sul·la, que mor l'any següent.
-78
Ciceró torna del seu viatge d'estudis a Grècia.
-77
Pompeu mou la guerra a Sertori.
-74
Mitridates torna a agafar les armes; victòries de Lucul·le.
-73
Guerra contra els esclaus insurgits sota el comandament del traci Espàrtac. Cras reprimeix la revolta (71).
-70
Pompeu i Cras, cònsols; abolició de les lleis de Sul·la. Naixement de Virgili (Andes, Màntua).
-67
Pompeu sotmet els pirates i es trasllada a l'Àsia Menor: victòries decisives sobre Mitridates i el seu aliat i gendre Tigranes, rei d'Armènia.
-65
Naixement d'Horaci (Venúsia, avui Venosa).
-63
Consolat de Ciceró. Conjura. de Catilina, denunciada per l'orador. Guerres d'Orient i augment del poder de Pompeu, el qual ocupa el Pont. Presa de Jerusalem.
-62
Catilina, occit al capdavant de les seves tropes, a Pistòrium (avui Pistoia, a la Toscana). Pompeu torna de l'Orient.
-60
Primer triumvirat: Pompeu, César, Cras.
-59
Cèsar, cònsol.
-(58-51)
Guerra cesariana de les Gàl·lies, amb incursions contra Germània i Gran Bretanya (55); Cèsar hi assegura la seva pròpia puixança militar després de la rendició de Vercingetòrix (52) i de la submissió definitiva de la Gàl·lia.
-(58 -57)
Ciceró torna del seu exili, a Grècia, motivat per una llei que Clodi havia fet votar al senat.
Avalots a Roma, promoguts pel tribú Clodi, durant l'absència de Cèsar, entre l'oligarquia senatorial i els triumvirs. Sembla que Lucreci hi al.ludeix (I 41-43).
-55
Pompeu i Cras, cònsols.
-54
Ciceró, l'orador i crític literari, bescanvia amb el seu germà Quint (mes de febrer) l'excel·lent impressió que els ha produït el poema de Lucreci. Data probable de la mort de Catul.
-53
Expedició de Cras contra els parts; el general, hi troba la mort. Assassinat de Clodi pels sicaris de Miló, defensat per Ciceró.
-52
Pompeu, cònsol únic.
-51
Data probable de la mort de Lucreci, el mateix dia en què Virgili, segons una tradició sospitosa, vestia la toga viril.
-(49-45)
Guerra civil entre Cèsar, dictador, i Pompeu (assassinat el 48) i els pompeians.
-44
(15 de març) Assassinat de Cèsar.
-43
És assassinat Ciceró.
(...)
55
Naixement d'Epictet a Hieràpolis (Frígia).
64
Incendi de Roma.
65
Neró desterra el filòsof estoic Gai Musoni Rufus. Mor Sèneca.
67
Mor sant Pau.
68
Mor Neró.
69
Vespasià, emperador.
70
Destrucció de Jerusalem pels romans.
70-80
Epictet, esclau d'Epafrodit a Roma, assisteix a les lliçons de Musoni, que havia estat cridat a la capital primer per Galba i que ho serà més tard per Titus.
79: Titus emperador. Mor Plini el Vell. 81: Domicià, emperador.
90
Neix Ptolemeu.
93
Domicià expulsa de Roma els filòsofs. Epictet es trasllada a Nicòpolis de l'Epir, on funda una escola.
95
Mor Quintilià. 98: Trajà, emperador.
112-113
Flavi Arrià assisteix a l'escola d'Epictet. Mor Dió Crisòstom.
117
Adrià, emperador.
Mor l'historiador Tàcit.
121
El 26 d'abril neix Marc Aureli.
125
Mor Plutarc de Queronea. Neixen Llucià i Apuleu.
130
Neix Galè.
136
Marc Aureli rep la toga viril als quinze anys.
138
Mor Epictet.
Antoní Pius és proclamat emperador i adopta Marc Aureli.
140
Neix Ireneu de Lió.
145
Marc Aureli esposa Faustina.
146
Mor l'historiador Suetoni.
150
Neix Climent d'Alexandria.
155
Neix Tertul·lià.
161
Marc Aureli és proclamat emperador i s'associa el seu germà d'adopció Luci Ver, que corregnarà amb ell fins al 169.
162-166
Mor ajusticiat a Roma el filòsof cristià Justí de Neàpolis.
Campanyes de Luci Ver a Orient.
167
Campanya a Pannònia. La pesta es desferma a Itàlia.
169
Mort de Luci Ver. Marc Aureli, únic emperador. Campanya contra els marcomans.
173
Noves campanyes al Danubi.
175
Revolta d'Avidi Cassi. Marc Aureli i Faustina visiten l'Orient.
176
Mor Faustina.
177
Marc Aureli associa al tron el seu fill Còmmode.
178
Començament de la segona guerra germànica.
180
El 17 de març mor Marc Aureli a Vindobona (Viena).
(...)
354
(13 nov. ). Naixement d'Aureli Agustí a Tagaste.
361-363
Regnat de l'emperador Julià.
364
Valentinià emperador; el seu germà Valent governa l'Orient.
365-369
Estudis d'Agustí a Madaura.
370
Estudis superiors d'Agustí a Cartago.
371
Mort del seu pare, Patrici. Relacions amb una concubina.
372
Naixement del seu fill Adeodat. Lectura de l'Hortensius.
373
Consagració episcopal de sant Ambròs. Agustí és professor a Tagaste.
374
Professor a Cartago.
375
Mort de Valentinià; li succeeixen Valent i Gracià.
378
Valent és mort pels visigots a Adrianòpolis; Gracià nomena Teodosi august d'Orient.
383
Agustí va a Roma a ensenyar.
Usurpacíó de Màxim; mor Gracià.
384
Agustí és nomenat professor a Milà.
Símmac, prefecte de Roma (l'altar de la Victòria).
385
Mònica es reuneix amb Agustí a Milà.
386
(Juny). Agustí llegeix els Libri platonicorum.
(Agost). Escena del jardí: conversió; recés a Cassiciacum.
Contra Academicos, Soliloquia.
Sant Ambròs nega les basíliques a l'emperatriu Justina.
387
(Gener). Agustí retorna a Milà.
(Abril). És batejat per sant Ambròs.
Visió d'Òstia; mort de Mònica.
Estada a Roma (navegació impossible per la rebel·lióde Màxim).
De libero arbitrio.
Agustí torna a Àfrica.
L'usurpador Màxim, vençut i mort per Teodosi.
389
Mort d'Adeodat i de Nebridi.
De magistro, De vera religione.
391
Agustí és ordenat prevere a Hipona.
Prohibició del paganisme.
392
Mort de Valentinià II.
394
Teodosi el Gran, sobirà de tot l'imperi.
395
Agustí és consagrat bisbe per Valeri.
Mort de Teodosi; Arcadi, emperador d'Orient; Honori, d'Occident.
396
Agustí, bisbe titular d'Hipona. De doctrina christiana.
Mort de Valeri
397
Confessiones (397-401).
401
De Trinitate (401-422); De Genesi ad litteram (401-414).
Primera baixada d'Alaric a Itàlia.
405
Radagasi entra a Itàlia i és batut per Estilicó.
407
Els vàndals penetren en la Gàl·lia.
410
Roma és presa per Alaric. Refugiats romans arriben a Àfrica, entre ells Pelagi.
412
De civitate Dei (412-425).
415
De natura et gratia.
Els visigots entren a Espanya.
417
El papa Innocent I condemna Pelagi i Celestí.
418
Tractatus in Ioannis Evangelium.
421
Contra Julianum (421-422). Enchiridion.
425
Rebel.lió del comte d'Àfrica, Bonifaci.
426
De correptione et gratia. Retractationes (426-427).
428
Opus imperfectum contra Iulianum (428-430).
429
De praedestinatione sanctorum; De dono perseve rantiae.
Els vàndals passen a l'Àfrica.
430
(28 agost). Agustí mor a Hipona, assetjada pels vàndals.
1596
Naixement de René Descartes a La Haye (Touraine) el 31 de març
Submissió del duc d'Épernon a Henri IV
Kepler : ...de admirabili proportione orbium coelesteium
Tycho Brahe: primer llibre de les Cartes sobre astronomia
Malherbe: Ode au roi sur la prise de Marseille
1618
Arriba a Holanda on s'inscriu a l'acadèmia militar del príncep d'Orange, Maurici de Nassau, protestant, que es prepara per reprendre la lluita contra la monarquia espanyola
Defenestració de Praga; revolta de Bohèmia.
Inici de la guerra dels Trenta anys
1619
Viatja a Dinamarca i Alemanya. On medita i on una nit de novembre descobreix les idees directrius del mètode
Els Txecs, revoltats contra l'emperador, escullen rei Frederic V
Kepler: Harmonices mundi (exposició del moviment dels planetes)
Rubens: Les filles de Leucip
1620
Assisteix, formant part de l'exèrcit del duc de Baviera, a la batalla de la Muntanya Blanca
Derrota dels Txecs a la Muntanya Blanca: repressió contra la reforma
Fr. Bacon: Novum organum
1621
Retorn a Holanda
Represa de la guerra entre Espanya i Holanda
Edició postuma de les Recherches de la France de E. Pasquier
1625
Viatge a Itàlia. Probable pelegrinatge a Loreto. Retorn a França
Dinamarca entra en guerra contra l'emperador. Wallenstein comanda les tropes imperials. Coronació de Carles I d'Anglaterra
Fr. Bacon: cinquena edició dels Assajos
Grotius: De jure belli ac pacis
1711
Naixement de Hume a Edimburg, el 26 d'abril. Fill de Joseph Home i Katherine Falconer. La família és una «branca del comte de Home o Hume».
1712
Naixement de J. J. Rousseau.
1713
Pau d'Utrecht
1714
Leibniz: Monadologie
Instauració de la dinastia Hannover a Gran Bretanya amb el rei Jordi I.
1715
Mort de Malebranche.
Mor Lluís XIV. Revolta jacobita a Escòcia.
1719
Nova revolta jacobita a Escòcia
Daniel Defoe publica Robinson Crusoe.
1723-26
Hume estudia jurisprudència a la Universitat d'Edimburg.
1724
Naixement de Kant.
1725
Publicació de La Scienza Nuova de Vico. Publicació de Inquiry into the Origin of Our Ideas of Beauty and Virtue de Francis Hutcheson (1694-746).
1726
Viatges de Gulliver de J. Swift.
1726-34
Hume abandona la jurisprudència i comença a estudiar filosofia. S'instal·la a Ninewells (Berkshire), propietat del seu pare.
1727
Jordi II, rei de la Gran Bretanya
Mort de Newton.
1729
Hutcheson és nomenat catedràtic de Filosofia Moral a Glasgow. Hume cau en un estat depressiu que durarà fins el 1734
1734-37
Estada de Hume a França (Reims i La Flèche). Comença a escriure A Treatise of Human Nature.
1736
El filòsof i teòleg anglès Joseph Butler publica The Analogy of Religion.
1737-39
Hume torna a Londres per a enllestir la publicació del Treatise.
1739
Publicació dels dos primers llibres del Treatise.
1740
Hume publica l'Abstract of the Treatise of H. N: i el llibre tercer del Treatise.
1741
Publicació dels Essays, Moral and Political.
1742
Segona edició dels Essays publicats l'any anterior.
1744
Hume és candidat a la càtedra d'Ètica de la Universitat d'Edimburg deixada vacant per John Progle. És nomenat per a ocupar-la Hutcheson, que declina l'honor. La vacant queda ocupada finalment per Clerghon.
1745-46
Hume és tutor del marquès d'Annandale.
Rebel·lió escocesa: el 8 de novemre, l'exèrcit del príncep Carles Eduard Stuart envaeix Anglaterra amb el suport dels jacobites
1746-49
Hume és nomenat secretari del general Saint Clair per prendre part a una expedició militar a la Bretanya i una missió diplomàtica a Torí i Viena.
Victòria dels anglesos el dia 16 d'abril sobre els escocesos a Culloden Moor.
1748
Publicació dels Philosophical Essays Concerning Human Understanding, primera versió de la Investigació sobre l'enteniment humà. Apareix la tercera edició dels Essays, Moral and Political. Publicació de L'Esprit des Lois de Montesquieu. S'inicia la correspondència Montesquieu-Hume.
Pau d'Aquisgrà
Euler: Introductio in analysin infinitorum
1749
Hume torna a Ninewells a viure amb el seu germà. Rousseau: Discours sur les sciences et les arts.
Neix Goethe. Buffon: Histoire naturelle
1750
Publicació a Edimburg d'una edició de L'Esprit des Lois de Montesquieu.
1751
Es publica el primer volum de l'Enciclopèdia de Diderot i D'Alembert.
1751
Publicació de Inquiry concerning the Principles of Morals. Adam Smith deixa la càtedra de Lògica, de Glasgow; Hume hi concursa, però no la guanya.
Comença a publicar-se l'Encyclopédie
1752
Publicació de Political Discourses de Hume. És nomenat bibliotecari de la facultat de Dret a Edimburg.
1753
Traducció francesa del Political Discourses. Mort de Berkeley.
1754
Apareix el primer volum de The History of England. Containing the Reigns of James I and Charles I. Publicació del Traité des sensations de Condillac.
1756
Segon volum de la History of England.
Guerra dels Set Anys.
1757
Publicació de Four Dissertations.
Pitt el Vell, whig, en el govern
1758
Edició de la Investigació sobre l'enteniment humà amb el títol definitiu.
Els anglesos prenen el Canadà als francesos en la batalla de Louisburg
1759
Continua la publicació de History of England: History of the House of Tudor. Adam Smith publica Theory of Moral Sentiments.
Carles III, rei d'Espanya
1762
Darrer volum de la Història d'Anglaterra: History of England from the Invasion of Julius Caesar, to the Accessión of Henri VII, Rousseau publica Du Contrat Social i Émile.
Caterina II, tsarina de Rússia
1763
Voltaire: Traité sur la tolérance.
Pau de París: fi de la Gerra dels Set Anys.
1765
Hume és secretari particular de lord Hertford i, durant poc temps, chargé d'affaires a l'ambaixada britànica a París.
Josep II, emperador d'Austria
1766
Rousseau va a Anglaterra. Comença una amistat amb Hume que acabarà violentament un any després. Es publica la polèmica correspondència entre tots dos.
1767-69
Hume viu a Londres. És nomenat sots-secretari d'Estat per a Escòcia fins a 1768.
Euler: Dióptrica
1769-76
Hume viu a Edimburg.
Watt inventa la màquina de vapor
1770
Naixement de Hegel, Hölderlin.
Naixement de Beethoven
1776
Hume mor a Edimburg el 26 d'agost. L'any següent es publicaran els Dialogues concerning Natural Religion. Adam Smith publica The Wealth of Nations.
Proclamació de la independència dels Estats Units.